Inicio > Àrea de Salut > Màster de Formació Permanent en Psicofarmacologia

11a Edició - Codi 24721590

Array ( [CODIGO] => 24721590 [EDICION] => 11 [SITUACION] => Aprobado [SITUACION_BIS] => Iniciado [MATRICULA] => 1000 [MATRICULA_2] => 0 [MATRICULA_3] => 0 [HORAS] => 60.00 [FECHA_INICIO] => 29/01/25 [FECHA_FIN] => 16/12/25 [LUGAR] => ONLINE (adeit) [NOMBRE_EMPRESA_ORGANIZADOR] => Departament de Psicobiologia [FECHA_FIN_PREINSCRIPCION] => 28/12/24 [AREA] => 7 [NOMBRE_EMPRESA_PATROCINADO] => [NOMBRE_EMPRESA_COLABORADOR] => [OBSERVACIONES_PREINSCRIPCION] => [TIPO_DOCENCIA] => A distancia [TIPO_DOCENCIA_1] => 3 [TIPO_DOCENCIA_2] => On-line [AULA_VIRTUAL_ADEIT] => 1 [TIPO_CURSO] => Postgrado [TIPO_CURSO_1] => Título Propio de Pos [DIRECCION_URL] => [AÑO_CURSO] => 36 [URL_VIDEO] => [URL_FACEBOOK] => [URL_TWITTER] => [META_TITLE] => [META_DESCRIPTION] => [META_KEYWORDS] => [DIRECCION_CURSO_CORTO] => psicofarmacologia [GESTOR_NOMBRE] => Emilio [GESTOR_APELLIDOS] => Hernández Núnez [GESTOR_EMAIL] => emilio.hernandez@fundacions.uv.es [ADMINISTRATIVO_NOMBRE] => Carolina [ADMINISTRATIVO_APELLIDOS] => Escribano Asensi [ADMINISTRATIVO_EMAIL] => carolina.escribano@fundacions.uv.es [ES_INTERNO] => 1 [EMAIL_EXTERNO] => informacion@adeituv.es [PREINSCRIPCION_WEB] => 1 [URL_AULA_VIRTUAL] => [OFERTADO_OTRO] => 0 [ID_CURSO_OFERTADO] => 0 [DESCRIPCION_OFERTADO] => [TELEFONO_EXTERNO] => 96 160 3000 [MATRICULA_PDTE_APROBACION] => 0 [ID_IDIOMA] => 4 [PUBLICAR_WEB] => 1 [area_curs] => Àrea de Salut [NOMBRE_CURSO] => Màster de Formació Permanent en Psicofarmacologia [TITULACION] => Màster de Formació Permanent [HORARIO] => Online [REQUISITOS_TITULACION] => Estudiants o professionals de la branca de salut (psicòlegs, psiquiatres, farmacèutics, metges de família, auxiliars de farmàcia, infermers/as...) [REQUISITOS_OTROS] => [ARG_VENTA] => Tractant-se de qüestions relacionades amb psicofarmacología, és primordial comptar amb professionals de la salut que siguen capaces de desenvolupar la seua activitat no sols en l'àmbit de l'assistència a altres professionals de la salut, sinó a més en la investigació en psicofarmacología. El Màster Propi de Psicofarmacología oferix una finestra d'oportunitats a aquells estudiants que desitgen tindre un coneixement més actualitzat en el tema. D'esta manera, adquiriran un coneixement complet i un maneig segur i eficient dels psicofàrmacs en la pràctica clínica que involucra a professionals de la salut mental. A més, el Màster Propi de Psicofarmacología aporta una estratègia important de tractament lògica que es basa en els últims avanços científics, que també s'integra amb altres modalitats terapèutiques, a més de constatar-se amb assajos clínics i la pràctica diària. Dins del programa del màster es tractaran temes com l'ansietat i trastorns del son, esquizofrènia, trastorns de l'humor, epilèpsia, malaltia de Parkinson, demències degeneratives, així com els diferents fàrmacs per a tractar-los, com els psicoestimulantes i altres, inclòs un treball de fi de màster. Avantatges de cursar el Màster Propi de Psicofarmacología: 1. Adquirir una formació adequada per a desenvolupar-se tant en el camp de l'assistència a professionals de la salut, així com en l'àmbit de la investigació en psicofarmacología. 2. Comptar amb un coneixement actualitzat en el tema, de manera que podràs adquirir un maneig segur i eficient dels psicofàrmacs en la pràctica clínica. 3. Adquirir una estratègia de tractament basada en els últims avanços científics, a més d'integrada a altres modalitats terapèutiques, constatada amb assajos clínics i la pràctica diària. 4. Participar en labors d'informació a diferents grups d'edats poblacionals, familiars i persones responsables, escoles, equips docents, etc., sobre la prevenció i detecció d'estes [ARG_VENTA2] => conductes. [AÑO_CURSO_DESC] => Curs 2024/2025 [MODALIDAD_EVALUACION] => La metodologia en línia permet traslladar l'experiència formativa a l'AULA VIRTUAL de ADEIT, on l'alumnat i el professorat podran adquirir i intercanviar coneixements independentment del moment i del lloc on es troben. L'Aula Virtual es constituïx com un entorn de trobada, intercanvi i aprenentatge dinàmic. Els participants disposen d'una clau personalitzada que permet l'accés al curs des de qualsevol ordinador connectat a internet i des de qualsevol navegador web i sistema operatiu. L'alumnat té a la seua disposició a l'Aula Virtual tot el material didàctic que compon el programa del curs. A més, comptarà, si és el cas, amb un conjunt de recursos addicionals que permetran al professorat complementar la seua docència: Materials multimèdia, vídeos a través d'un servici de videostreaming, arxius Powerpoint, arxius PDF, àudios, diapositives, galeries d'imatges, enllaços d'interés, bibliografia, etc. que seran ferramentes de suport per a aprofundir en els coneixements del curs. Durant el desenvolupament de l'activitat formativa, els participants disposaran de diverses ferramentes de comunicació, com els fòrums, els xats i la missatgeria interna. Els FÒRUMS de debat són espais compartits per tots els participants (alumnat i professorat) que permeten l'intercanvi d'idees, així com resoldre dubtes, proposar debats i respondre qüestions. També permeten intercanviar arxius per a realitzar activitats determinades en grup. Els fòrums fomenten la participació, la col·laboració i el treball en equip. Estan sempre disponibles, l'alumne decidix quan realitza la seua aportació, triant el moment que millor s'adapta al seu horari. S'oferix també la possibilitat de comunicar-se en temps real a través d'un XAT. Este mecanisme és útil quan diversos participants desitgen debatre sobre un tema en concret d'un mode simultani i síncron. L'Aula Virtual de ADEIT disposa d'un sistema de VIDEOCONFERÈNCIA que permetrà profundi [MODALIDAD_EVALUACION2] => tsar en diferents continguts, discutir casos pràctics, i assistir a presentacions en les quals els alumnes poden realitzar preguntes i compartir experiències. Un eix fonamental en la formació en línia és el seguiment personal dut a terme pels tutors del curs, ajudant a aprofundir i afermar els conceptes clau i resolent els dubtes i consultes particulars a través d'un sistema de TUTORIA personal. [OBSERVACION_MATRICULA_1] => [OBSERVACION_MATRICULA_2] => [OBSERVACION_MATRICULA_3] => [SALIDA_PROFESIONAL] => Donada la prevalença i varietat de trastorns psiquiàtrics, la prescripció de fàrmacs en esta mena de pacients requerix de professionals que posseïsquen un coneixement multidisciplinari, que incloga el coneixement de la patologia mèdica, els possibles efectes en la farmacocinètica, les possibles contraindicacions i les interaccions entre els medicaments. Comptar les indicacions dels psicofàrmacs especialitzats és d'alt valor en este àmbit de la salut. En este camp, la Universitat de València oferix el Màster Propi en Psicofarmacología. Un professional de la salut que tinga un coneixement integral dels psicofàrmacs que puguen emprar-se en pacients que patisquen diferents malalties, així com amb el coneixement de quins són els medicaments més segurs en casos específics és fonamental, sobretot en l'àrea de la salut mental. El nostre Màster Propi en Psicofarmacología oferix als seus estudiants conéixer el procés des d'una perspectiva multidisciplinària. Gràcies al Màster Propi en Psicofarmacología, els professionals que el cursen obtindran els següents coneixements i habilitats: - Aprendre a valorar els riscos i els beneficis del consum de psicofàrmacs. - Conéixer el mecanisme d'acció i aplicació terapèutica de principals grups de psicofàrmacs. - Adquirir la capacitat d'avaluar els efectes adversos i interaccions sobre l'ús de psicofàrmacs. - Identificar i reconéixer la simptomatologia de l'ús de substàncies, així com una situació d'intoxicació. - Comptar amb un ampli bagatge en terminologia en la qual es basa la seua expressió científica i tècnica, de manera que s'adquirisquen coneixements ampliats i basats en l'evidència per a comprendre la terminologia de les ciències de la salut. [CRITERIO_ADMISION] => Es valorarà l'orde de preinscripció de l'alumnat, graus previs afins a este màster (Medicina, Psicologia, Farmàcia o Infermeria), màsters previs realitzats, experiència professional (v.g. consulta de psiquiatria pública o privada) i el curriculum vitae presentat pel candidat/a. [CRITERIO_ADMISION2] => [CRITERIO_ADMISION3] => [FORMACION_APRENDIZAJE] => L'alumnat serà capaç d'aplicar els coneixements adquirits en este màster de Formació Permanent en Psicofarmacología per a poder controlar les indicacions clíniques, farmacocinètica, efectes secundaris, interaccions medicamentoses i posologia de tots psicofàrmacs estudiats en este màster en l'àmbit de la depressió, trastorns d'ansietat, insomni, demència, trastorns mentals greus, epilèpsia, TDAH i malaltia de parkinson [FORMACION_APRENDIZAJE2] => [FORMACION_APRENDIZAJE3] => [ANO_CURSO_DESC] => Curs 2024/2025 [programa] => Array ( [0] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 24721590 [AÑO_CURSO] => 36 [CODIGO] => 9 [NOMBRE_MATERIA] => Introducció a la Psicofarmacología [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Introducció a la Psicofarmacología [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => 1. UNITAT 1: HISTÒRIA DE LA PSICOFARMACOLOGÍA 1.1. Introducció 1.2. Definició actual de Psicofarmacología 1.3. Història de la Psicofarmacología 1.3.1. Precedents 1.3.2. . Sorgiment de la Psicofarmacología moderna 1.3.2.1. Antecedents 1.3.2.2. Troballes neuroquímicos 1.3.2.3. Descobriment dels primers psicofàrmacs 1.4. Conclusions 2. UNITAT 2: PRINCIPIS DE LA NEUROTRANSMISSIÓ QUÍMICA 2.1. Comunicació entre neurones 2.2. Neurotransmissors, Neuromoduladores i Cotransmisores 2.3. Classes de Neurotransmissors 3. UNITAT 3: FARMACOLOGIA DE LA SINAPSI QUÍMICA 3.1. Com modifiquen els fàrmacs la neurotransmissió sináptica 4. UNITAT 4: ELS RECEPTORS COM A OBJECTIUS DE L'ACCIÓ FARMACOLÒGICA 4.1. Classificació dels receptors 4.2. Modulació alostérica 5. UNITAT 5: SENTIT DE LA NEUROTRANSMISSIÓ 5.1. Preposicions importants de la neurotransmissió: l'amb,  des de, en, per a, per de un neurotransmissor 6. UNITAT 6: FARMACOCINÈTICA I FARMACODINÀMICA 6.1. Un preliminar&..Per què la Farmacocinètica i la Farmacodinàmica d'un medicament és important? 6.2. Farmacocinètica 6.2.1. Aplicacions 6.2.2. Aspectes cinètics dels processos LADME 6.2.3. Alliberament 6.2.4. Absorció 6.2.4.1. Propietats físic- químiques del fàrmac 6.2.4.2. Anatomia i fisiologia del lloc d'absorció 6.2.4.3. Abans de seguir&&Què és la biodisponibilitat? 6.2.4.4. Classificació de l'administració farmacològica 6.2.5. Distribució 6.2.5.1. Volum de distribució 6.2.5.2. Velocitat de distribució 6.2.5.3. Unió a proteïnes plasmàtiques 6.2.5.3.1. Interaccions per unió a proteïnes plasmàtiques 6.2.5.3.2. Modificació per la unió a proteïnes Plasmàtiques 6.2.5.4. Tipus de distribució 6.2.6. Metabolisme 6.2.6.1. Sistema oxidatiu *microsomal 6.2.6.2. Factors que modifiquen el metabolisme 6.2.6.3. Fàrmacs inductors i inhibidors enzimàtics 6.2.7. Excreció 6.2.7.1. Tipus d'excreció 6.2.8. Posologia 6.3. Fármacodinámica 6.3.1. Llocs d'unió fàrmac- receptor 6.3.2. Unió d'un fàrmac amb el seu receptor: Forces d'enllaç 6.3.3. Interacció fàrmac- receptor 6.3.4. Característiques de la unió fàrmac- receptor 6.3.5. Ligandos 6.3.6. Corba dosi- efecte 7. GLOSSARI 8. BIBLIOGRAFIA 9. BIBLIOGRAFIA WEB 10. CANALES RSS [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => 1. UNITAT 1: HISTÒRIA DE LA PSICOFARMACOLOGÍA 1.1. Introducció 1.2. Definició actual de Psicofarmacología 1.3. Història de la Psicofarmacología 1.3.1. Precedents 1.3.2. . Sorgiment de la Psicofarmacología moderna 1.3.2.1. Antecedents 1.3.2.2. Troballes neuroquímicos 1.3.2.3. Descobriment dels primers psicofàrmacs 1.4. Conclusions 2. UNITAT 2: PRINCIPIS DE LA NEUROTRANSMISSIÓ QUÍMICA 2.1. Comunicació entre neurones 2.2. Neurotransmissors, Neuromoduladores i Cotransmisores 2.3. Classes de Neurotransmissors 3. UNITAT 3: FARMACOLOGIA DE LA SINAPSI QUÍMICA 3.1. Com modifiquen els fàrmacs la neurotransmissió sináptica 4. UNITAT 4: ELS RECEPTORS COM A OBJECTIUS DE L'ACCIÓ FARMACOLÒGICA 4.1. Classificació dels receptors 4.2. Modulació alostérica 5. UNITAT 5: SENTIT DE LA NEUROTRANSMISSIÓ 5.1. Preposicions importants de la neurotransmissió: l'amb,  des de, en, per a, per de un neurotransmissor 6. UNITAT 6: FARMACOCINÈTICA I FARMACODINÀMICA 6.1. Un preliminar&..Per què la Farmacocinètica i la Farmacodinàmica d'un medicament és important? 6.2. Farmacocinètica 6.2.1. Aplicacions 6.2.2. Aspectes cinètics dels processos LADME 6.2.3. Alliberament 6.2.4. Absorció 6.2.4.1. Propietats físic- químiques del fàrmac 6.2.4.2. Anatomia i fisiologia del lloc d'absorció 6.2.4.3. Abans de seguir&&Què és la biodisponibilitat? 6.2.4.4. Classificació de l'administració farmacològica 6.2.5. Distribució 6.2.5.1. Volum de distribució 6.2.5.2. Velocitat de distribució 6.2.5.3. Unió a proteïnes plasmàtiques 6.2.5.3.1. Interaccions per unió a proteïnes plasmàtiques 6.2.5.3.2. Modificació per la unió a proteïnes Plasmàtiques 6.2.5.4. Tipus de distribució 6.2.6. Metabolisme 6.2.6.1. Sistema oxidatiu *microsomal 6.2.6.2. Factors que modifiquen el metabolisme 6.2.6.3. Fàrmacs inductors i inhibidors enzimàtics 6.2.7. Excreció 6.2.7.1. Tipus d'excreció 6.2.8. Posologia 6.3. Fármacodinámica 6.3.1. Llocs d'unió fàrmac- receptor 6.3.2. Unió d'un fàrmac amb el seu receptor: Forces d'enllaç 6.3.3. Interacció fàrmac- receptor 6.3.4. Característiques de la unió fàrmac- receptor 6.3.5. Ligandos 6.3.6. Corba dosi- efecte 7. GLOSSARI 8. BIBLIOGRAFIA 9. BIBLIOGRAFIA WEB 10. CANALES RSS [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 1 ) [1] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 24721590 [AÑO_CURSO] => 36 [CODIGO] => 4 [NOMBRE_MATERIA] => Ansietat i Trastorns del son: Ansiolítics, sedants i hipnòtics [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Ansietat i Trastorns del son: Ansiolítics, sedants i hipnòtics [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => 1. INTRODUCCIÓ 2. ANSIOLÍTICS: HISTÒRIA 3. ANSIOLÍTICS QUE ACTÚANMEDIANTE EL SISTEMA GABA: BARBITÚRICS, MEPROBAMATO I BENZODIAZEPINES 3.1. BARBITÚRICS 3.2 MEPROBAMATO 3.3 BENZODIAZEPINES 4. ANSIOLÍTICS QUE ACTÚANMEDIANTE EL SISTEMA SEROTONINÈRGIC: BUSPIRONA 5. ANSIOLÍTICS QUE ACTÚANMEDIANTE EL SISTEMA NORADRENÉRGICO 6. ALTRES AGENTS AMB EFECTE ANSIOLÍTIC: HIDROXICINA I FITOTERÀPIA 7. APROXIMACIÓ TERAPÈUTICA SEGONS SÍNDROME ANSIOSA 7.1. MANEIG FARMACOLÒGIC DEL TRASTORN PER ANSIETAT GENERALITZADA (TAG) 7.2 MANEIG FARMACOLÒGIC DEL TRASTORN PER ANGOIXA, O TRASTORN PER PÀNIC 7.3 MANEIG FARMACOLÒGIC DE LES FÒBIES: FÒBIA SOCIAL, FÒBIA SIMPLE, I AGORAFÒBIA 7.4 MANEIG FARMACOLÒGIC DEL TOC 7.5 MANEIG FARMACOLÒGIC DEL TRASTORN PER ESTRÉS POSTTRAUMÀTIC B. TRASTORNS DEL SON 1. INTRODUCCIÓ 2. CANVIS DELS TRASTORNS DEL SON DSM-IV RESPECTE AL DSM-V 3. INSOMNI 3.1. Descripció clínica 3.2. Agents que fomenten el somni 4. SOMNOLÈNCIA DIÜRNA EXCESSIVA I AGENTS QUE PROMOUEN L'ESTAT DE VIGÍLIA 4.1. Descripció clínica 4.2. Agents que fomenten la vigília [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => 1. INTRODUCCIÓ 2. ANSIOLÍTICS: HISTÒRIA 3. ANSIOLÍTICS QUE ACTÚANMEDIANTE EL SISTEMA GABA: BARBITÚRICS, MEPROBAMATO I BENZODIAZEPINES 3.1. BARBITÚRICS 3.2 MEPROBAMATO 3.3 BENZODIAZEPINES 4. ANSIOLÍTICS QUE ACTÚANMEDIANTE EL SISTEMA SEROTONINÈRGIC: BUSPIRONA 5. ANSIOLÍTICS QUE ACTÚANMEDIANTE EL SISTEMA NORADRENÉRGICO 6. ALTRES AGENTS AMB EFECTE ANSIOLÍTIC: HIDROXICINA I FITOTERÀPIA 7. APROXIMACIÓ TERAPÈUTICA SEGONS SÍNDROME ANSIOSA 7.1. MANEIG FARMACOLÒGIC DEL TRASTORN PER ANSIETAT GENERALITZADA (TAG) 7.2 MANEIG FARMACOLÒGIC DEL TRASTORN PER ANGOIXA, O TRASTORN PER PÀNIC 7.3 MANEIG FARMACOLÒGIC DE LES FÒBIES: FÒBIA SOCIAL, FÒBIA SIMPLE, I AGORAFÒBIA 7.4 MANEIG FARMACOLÒGIC DEL TOC 7.5 MANEIG FARMACOLÒGIC DEL TRASTORN PER ESTRÉS POSTTRAUMÀTIC B. TRASTORNS DEL SON 1. INTRODUCCIÓ 2. CANVIS DELS TRASTORNS DEL SON DSM-IV RESPECTE AL DSM-V 3. INSOMNI 3.1. Descripció clínica 3.2. Agents que fomenten el somni 4. SOMNOLÈNCIA DIÜRNA EXCESSIVA I AGENTS QUE PROMOUEN L'ESTAT DE VIGÍLIA 4.1. Descripció clínica 4.2. Agents que fomenten la vigília [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 2 ) [2] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 24721590 [AÑO_CURSO] => 36 [CODIGO] => 6 [NOMBRE_MATERIA] => Esquizofrènia: Neurolèptics [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Esquizofrènia: Neurolèptics [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => 3.1 ESQUIZOFRÈNIA 3.1.1 INTRODUCCIÓ 3.1.2 SIMPTOMATOLOGIA 3.1.3. DESCRIPCIÓ CLÍNICA 3.1.4 BASES GENÈTIQUES DE L'ESQUIZOFRÈNIA 3.1.5 HIPÒTESIS EXPLICATIVES DE L'ESQUIZOFRÈNIA 3.1.6 L'ESQUIZOFRÈNIA COM UN TRASTORN NEUROLÒGIC 3.1.7 RELACIÓ ENTRE EL DANY CEREBRAL I ELS SÍMPTOMES POSITIUS, NEGATIUS I COGNITIUS 3.2. ANTIPSICÒTICS 3.2.1 INTRODUCCIÓ 3.2.2 MECANISME D'ACCIÓ COMUNA 3.2.3 USOS CLÍNICS 3.2.4 TIPUS D'ANTIPSICÒTICS 3.2.5 RECOMANACIONS PRÀCTIQUES PER A TRACTAMENT AMB ANTIPSICÒTICS 3.2.6 REHABILITACIÓ COGNITIVA [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => 3.1 ESQUIZOFRÈNIA 3.1.1 INTRODUCCIÓ 3.1.2 SIMPTOMATOLOGIA 3.1.3. DESCRIPCIÓ CLÍNICA 3.1.4 BASES GENÈTIQUES DE L'ESQUIZOFRÈNIA 3.1.5 HIPÒTESIS EXPLICATIVES DE L'ESQUIZOFRÈNIA 3.1.6 L'ESQUIZOFRÈNIA COM UN TRASTORN NEUROLÒGIC 3.1.7 RELACIÓ ENTRE EL DANY CEREBRAL I ELS SÍMPTOMES POSITIUS, NEGATIUS I COGNITIUS 3.2. ANTIPSICÒTICS 3.2.1 INTRODUCCIÓ 3.2.2 MECANISME D'ACCIÓ COMUNA 3.2.3 USOS CLÍNICS 3.2.4 TIPUS D'ANTIPSICÒTICS 3.2.5 RECOMANACIONS PRÀCTIQUES PER A TRACTAMENT AMB ANTIPSICÒTICS 3.2.6 REHABILITACIÓ COGNITIVA [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 3 ) [3] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 24721590 [AÑO_CURSO] => 36 [CODIGO] => 8 [NOMBRE_MATERIA] => Trastorns de l'humor: Antidepressius. [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Trastorns de l'humor: Antidepressius. [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => -IMAOs -Tricíclics -ISRS -Antagonistes de la recaptació de Ne i Dona -Antagonistes de la recaptació de 5-HT i Ne -Fàrmacs d'acció dual -Estabilitzadors de l'afecte [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => -IMAOs -Tricíclics -ISRS -Antagonistes de la recaptació de Ne i Dona -Antagonistes de la recaptació de 5-HT i Ne -Fàrmacs d'acció dual -Estabilitzadors de l'afecte [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 4 ) [4] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 24721590 [AÑO_CURSO] => 36 [CODIGO] => 5 [NOMBRE_MATERIA] => Psicoestimulantes [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Psicoestimulantes [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => 1. PSICOESTIMULANTES 1.1. INTRODUCCIÓ 1.2.MECANISME GENERAL D'ACCIÓ 1.3. EFECTES DELS PSICOESTIMULANTES 2. METILFENIDATO 2.1. INTRODUCCIÓ 2.2. BREU RESSENYA HISTÒRICA 2.3 FARMACOCINÈTICA 2.4. FARMACODINÀMICA 2.5. TIPUS DE METILFENIDATO 2.6. INTERACCIONS, EFECTES ADVERSOS I TOXICOLOGIA DELS PSICOESTIMULANTES 2.7. ADDICCIÓ METILFENIDATO 2.8. ATOMOXETINA VS METILFENIDATO 2.9. TRACTAMENT DE TDAH AMB PSICOESTIMULANTES. PRINCIPIS GENERALS 3. AMFETAMINES 3.1. INTRODUCCIÓ 3.2. BREU RESSENYA HISTÒRICA 3.3. FARMACOCINÈTICA 3.4. FARMACODINÀMICA 3.5. ADMINISTRACIÓ PULSATIVA VS LENTA/MANTINGUDA 3.6. APLICACIONS TERAPÈUTIQUES 3.7. ABÚS I/O DEPENDÈNCIA DE LES AMFETAMINES 4. COCAÏNA 4.1. INTRODUCCIÓ 4.2. BREU RESSENYA HISTÒRICA 4.3. FARMACOCINÈTICA I FARMACODINÀMICA 5. CAFEÏNA I METILXANTINAS 5.1. INTRODUCCIÓ 5.2. FARMACOCINÈTICA (CAFEÏNA) 5.3. FARMACODINÀMICA (CAFEÏNA I TEOFILINA) 5.4. APLICACIONS TERAPÈUTIQUES [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => 1. PSICOESTIMULANTES 1.1. INTRODUCCIÓ 1.2.MECANISME GENERAL D'ACCIÓ 1.3. EFECTES DELS PSICOESTIMULANTES 2. METILFENIDATO 2.1. INTRODUCCIÓ 2.2. BREU RESSENYA HISTÒRICA 2.3 FARMACOCINÈTICA 2.4. FARMACODINÀMICA 2.5. TIPUS DE METILFENIDATO 2.6. INTERACCIONS, EFECTES ADVERSOS I TOXICOLOGIA DELS PSICOESTIMULANTES 2.7. ADDICCIÓ METILFENIDATO 2.8. ATOMOXETINA VS METILFENIDATO 2.9. TRACTAMENT DE TDAH AMB PSICOESTIMULANTES. PRINCIPIS GENERALS 3. AMFETAMINES 3.1. INTRODUCCIÓ 3.2. BREU RESSENYA HISTÒRICA 3.3. FARMACOCINÈTICA 3.4. FARMACODINÀMICA 3.5. ADMINISTRACIÓ PULSATIVA VS LENTA/MANTINGUDA 3.6. APLICACIONS TERAPÈUTIQUES 3.7. ABÚS I/O DEPENDÈNCIA DE LES AMFETAMINES 4. COCAÏNA 4.1. INTRODUCCIÓ 4.2. BREU RESSENYA HISTÒRICA 4.3. FARMACOCINÈTICA I FARMACODINÀMICA 5. CAFEÏNA I METILXANTINAS 5.1. INTRODUCCIÓ 5.2. FARMACOCINÈTICA (CAFEÏNA) 5.3. FARMACODINÀMICA (CAFEÏNA I TEOFILINA) 5.4. APLICACIONS TERAPÈUTIQUES [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 5 ) [5] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 24721590 [AÑO_CURSO] => 36 [CODIGO] => 7 [NOMBRE_MATERIA] => Malaltia de Parkinson: Antiparkinosnianos [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Malaltia de Parkinson: Antiparkinosnianos [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => 1. MALALTIA DE PARKINSON. BREU RESSENYA HISTÒRICA 2. TRASTORNS DEL MOVIMENT 2.1. GANGLIS BASALS 2.2. FUNCIONALITAT DELS GANGLIS BASALS 2.3. PARKINSONISME 3. MALALTIA DE PARKINSON 3.1. CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES 3.1.1. Acinesia 3.1.2. Rigidesa 3.1.3. Tremolor 3.1.4. Alteracions posturals 3.1.5. Dades epidemiològiques 3.2. ETIOPATOGÈNIA DE LA EP 3.2.1. Edat i degeneració neuronal 3.2.2. Factors genètics 3.2.3. Factors ambientals 3.3. DIAGNÒSTIC DE LA EP 3.3.1. Criteris diagnòstics de la EP. 3.3.2. Diagnòstic diferencial de la EP 4. NEUROPSICOLOGIA I MALALTIA DE PARKINSON 4.1. DETERIORACIÓ COGNITIVA EN LA EP 4.1.1. Atenció 4.1.2. Memòria 4.1.3. Funcions executives 4.1.4. Praxi 4.1.5. Funcions visuoespacials 4.1.6. Llenguatge PSICOFARMACOLOGÍA BASADA EN L'EVIDÈNCIA: MALALTIA DE PARKINSON (EP) 5. INTRODUCCION 6. PRECURSORS DE LA DOPAMINA 7. AGONISTAS DOPAMINÈRGICS PER AL TRACTAMENT DE LA EP 8. FARMACOS ANTICOLINERGICOS PER AL TRACTAMENT DE LA EP 9. INHIBIDORS DE LA MONOAMINO-OXIDASA B (IMAOB) 10. INHIBIDORS DE LA COMT PER AL TRACTAMENT DE LA EP 11. INHIBIDORS DE LA DOPA DESCARBOXILASA/ PRECURSORS DE LA DONA/ INHIBIDORS DE LA COMT 12. TRACTAMENT INICIAL PER ALS SÍMPTOMES MOTORS DE LA EP PRIMERENCA 13. TRACTAMENT DE LES FLUCTUACIONS MOTORES (TAULA 5) 14. TRACTAMENT DE LA DISCINÈSIA 15. TRACTAMENT DE LES NÀUSEES TRACTAMENT DE LES CONDUCTES IMPULSIVES I COMPULSIVES, SÍNDROME DE DESREGULACIÓ DOPAMINÈRGICA I DELS ACTES IMPULSIUS 17.TRACTAMENT DE LA PSICOSI EN LA EP 18. TRACTAMENT DELS SINTOMAS NO MOTORS DE LA EP [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => 1. MALALTIA DE PARKINSON. BREU RESSENYA HISTÒRICA 2. TRASTORNS DEL MOVIMENT 2.1. GANGLIS BASALS 2.2. FUNCIONALITAT DELS GANGLIS BASALS 2.3. PARKINSONISME 3. MALALTIA DE PARKINSON 3.1. CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES 3.1.1. Acinesia 3.1.2. Rigidesa 3.1.3. Tremolor 3.1.4. Alteracions posturals 3.1.5. Dades epidemiològiques 3.2. ETIOPATOGÈNIA DE LA EP 3.2.1. Edat i degeneració neuronal 3.2.2. Factors genètics 3.2.3. Factors ambientals 3.3. DIAGNÒSTIC DE LA EP 3.3.1. Criteris diagnòstics de la EP. 3.3.2. Diagnòstic diferencial de la EP 4. NEUROPSICOLOGIA I MALALTIA DE PARKINSON 4.1. DETERIORACIÓ COGNITIVA EN LA EP 4.1.1. Atenció 4.1.2. Memòria 4.1.3. Funcions executives 4.1.4. Praxi 4.1.5. Funcions visuoespacials 4.1.6. Llenguatge PSICOFARMACOLOGÍA BASADA EN L'EVIDÈNCIA: MALALTIA DE PARKINSON (EP) 5. INTRODUCCION 6. PRECURSORS DE LA DOPAMINA 7. AGONISTAS DOPAMINÈRGICS PER AL TRACTAMENT DE LA EP 8. FARMACOS ANTICOLINERGICOS PER AL TRACTAMENT DE LA EP 9. INHIBIDORS DE LA MONOAMINO-OXIDASA B (IMAOB) 10. INHIBIDORS DE LA COMT PER AL TRACTAMENT DE LA EP 11. INHIBIDORS DE LA DOPA DESCARBOXILASA/ PRECURSORS DE LA DONA/ INHIBIDORS DE LA COMT 12. TRACTAMENT INICIAL PER ALS SÍMPTOMES MOTORS DE LA EP PRIMERENCA 13. TRACTAMENT DE LES FLUCTUACIONS MOTORES (TAULA 5) 14. TRACTAMENT DE LA DISCINÈSIA 15. TRACTAMENT DE LES NÀUSEES TRACTAMENT DE LES CONDUCTES IMPULSIVES I COMPULSIVES, SÍNDROME DE DESREGULACIÓ DOPAMINÈRGICA I DELS ACTES IMPULSIUS 17.TRACTAMENT DE LA PSICOSI EN LA EP 18. TRACTAMENT DELS SINTOMAS NO MOTORS DE LA EP [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 6 ) [6] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 24721590 [AÑO_CURSO] => 36 [CODIGO] => 1 [NOMBRE_MATERIA] => Epilèpsia: Fàrmacs antiepilèptics (FAEs) [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Epilèpsia: Fàrmacs antiepilèptics (FAEs) [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => CONCEPTE D'EPILÈPSIA I MALALTIA *EPILEPTICA. HISTÒRIA DE L'EPILÈPSIA MANIFESTACIONS *CLINICAS DE L'EPILÈPSIA CRISI *EPILEPTICAS GENERALITZADES CRISIS *EPILEPTICAS PARCIALS O FOCALS AURES CRISIS MOTORES SIMPLES CRISIS D'ABSÈNCIA O *DIALEPTICAS CRISI *AUTONOMICAS SIGNES MOTORS *LATERALIZADORES EN LES CRISIS MOTORES COMPLEXES SIGNES DEL *LOBULO TEMPORAL NO DOMINANT ALTERACIONS DEL LLENGUATGE EN LES CRISIS FOCALS SIGNES *LATERALIZADORES EN LES CRISIS SECUNDÀRIAMENT GENERALITZADES SIGNES *LATERALIZADORES EN LES CRISIS FOCALS (PRES DE N. *FOLDVARYSCHAEFER I *COLS.) ETIOLOGIA I *CLASIFICACION DE LES EPILÈPSIES EN LA INFÀNCIA NOVA PROPOSADA DE *CLASIFICACION DE LA LLIGA INTERNACIONAL CONTRA L'EPILÈPSIA SÍNDROMES GENERALITZADES: SÍNDROME DE *WEST EPILÈPSIA BENIGNA INFANTIL AMB PAROXISMES CENTRE-TEMPORALS SIMPTOMÀTICS *SINDROMES ESPECIALS CONVULSIONS FEBRILS SÍNDROMES EPILÈPTIQUES I SÍNDROMES RELACIONADES (*ILAE 2001 ) CRISIS NEONATALS BENIGNES FAMILIARS EPILÈPSIA FRONTAL NOCTURNA AUTOSÒMICA DOMINANT DIAGNOSTIQUE DE LES EPILÈPSIES OBJECTIUS DE L'ANAMNESI DAVANT LA SOSPITA DE CRISI EPILÈPTICA: DETERMINAR AMB CERTESA SI L'ORIGEN DE L'EPISODI ÉS O NO EPILÈPTIC DELIMITAR CRISI PROVOCADA (AGUDA SIMPTOMÀTICA) O NO PROVOCADA (EPILÈPSIA) DIAGNÒSTIC ETIOLÒGIC DIAGNÒSTIC DEL TIPUS DE CRISI DIAGNÒSTIC DE LA SÍNDROME EPILÈPTICA COMPONENTS DE LA HISTÒRIA CLÍNICA DE L'EPILÈPSIA: HISTÒRIA DE L'EPISODI HISTÒRIA DE L'EPILÈPSIA ANTECEDENTS PERSONALS ANTECEDENTS FAMILIARS ESTIL DE VIDA ESQUEMA DIAGNOSTIQUE DAVANT UNA CRISI EPILÈPTICA EXPLORACIONS COMPLEMENTÀRIES 1-ELECTROENCEFALOGRAMA (*EEG) 2-NEUROIMATGERIA 3-ESTUDIS *BIOQUIMICOS COMORBIDITAT EN EPILÈPSIA COMORBIDITAT EPILÈPSIA-MIGRANYA COMORBIDITAT *PSIQUIATRICA EL PROBLEMA SOCIOSANITARI DE L'EPILÈPSIA EPIDEMIOLOGIA DE L'EPILÈPSIA MORBIDITAT DEL PACIENT EPILÈPTIC MORTALITAT DEL PACIENT AMB EPILÈPSIA DISCAPACITAT I DEPENDÈNCIA. DESPESA SOCIOSANITÀRIA EPILÈPSIA *FARMACORESISTENTE- IMPACTE SOCIOECONÒMIC EPILÈPSIA I CONDUCCIÓ *FISIOPATOLOGIA DE LES CRISIS *EPILEPTICAS I DE L'EPILÈPSIA ICTOGENESIS EPILEPTOGENESIS CARACTERISTICAS DELS *FARMACOS ANTIEPILEPTICOS. CONCEPTE DE NEUROMODULACION MECANISME DE *ACCION EFICÀCIA *FARMACOCINETICA EFECTES ADVERSOS RECOMANACIONS DIETA CETÓGENA ESTIMULACIÓ DEL NERVI VAGUE ALTRES TRACTAMENTS ESTAT DE MAL EPILEPTICO TIPUS D'ESTAT DE MAL EPILÈPTIC DIAGNÒSTIC TRACTAMENT [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => CONCEPTE D'EPILÈPSIA I MALALTIA *EPILEPTICA. HISTÒRIA DE L'EPILÈPSIA MANIFESTACIONS *CLINICAS DE L'EPILÈPSIA CRISI *EPILEPTICAS GENERALITZADES CRISIS *EPILEPTICAS PARCIALS O FOCALS AURES CRISIS MOTORES SIMPLES CRISIS D'ABSÈNCIA O *DIALEPTICAS CRISI *AUTONOMICAS SIGNES MOTORS *LATERALIZADORES EN LES CRISIS MOTORES COMPLEXES SIGNES DEL *LOBULO TEMPORAL NO DOMINANT ALTERACIONS DEL LLENGUATGE EN LES CRISIS FOCALS SIGNES *LATERALIZADORES EN LES CRISIS SECUNDÀRIAMENT GENERALITZADES SIGNES *LATERALIZADORES EN LES CRISIS FOCALS (PRES DE N. *FOLDVARYSCHAEFER I *COLS.) ETIOLOGIA I *CLASIFICACION DE LES EPILÈPSIES EN LA INFÀNCIA NOVA PROPOSADA DE *CLASIFICACION DE LA LLIGA INTERNACIONAL CONTRA L'EPILÈPSIA SÍNDROMES GENERALITZADES: SÍNDROME DE *WEST EPILÈPSIA BENIGNA INFANTIL AMB PAROXISMES CENTRE-TEMPORALS SIMPTOMÀTICS *SINDROMES ESPECIALS CONVULSIONS FEBRILS SÍNDROMES EPILÈPTIQUES I SÍNDROMES RELACIONADES (*ILAE 2001 ) CRISIS NEONATALS BENIGNES FAMILIARS EPILÈPSIA FRONTAL NOCTURNA AUTOSÒMICA DOMINANT DIAGNOSTIQUE DE LES EPILÈPSIES OBJECTIUS DE L'ANAMNESI DAVANT LA SOSPITA DE CRISI EPILÈPTICA: DETERMINAR AMB CERTESA SI L'ORIGEN DE L'EPISODI ÉS O NO EPILÈPTIC DELIMITAR CRISI PROVOCADA (AGUDA SIMPTOMÀTICA) O NO PROVOCADA (EPILÈPSIA) DIAGNÒSTIC ETIOLÒGIC DIAGNÒSTIC DEL TIPUS DE CRISI DIAGNÒSTIC DE LA SÍNDROME EPILÈPTICA COMPONENTS DE LA HISTÒRIA CLÍNICA DE L'EPILÈPSIA: HISTÒRIA DE L'EPISODI HISTÒRIA DE L'EPILÈPSIA ANTECEDENTS PERSONALS ANTECEDENTS FAMILIARS ESTIL DE VIDA ESQUEMA DIAGNOSTIQUE DAVANT UNA CRISI EPILÈPTICA EXPLORACIONS COMPLEMENTÀRIES 1-ELECTROENCEFALOGRAMA (*EEG) 2-NEUROIMATGERIA 3-ESTUDIS *BIOQUIMICOS COMORBIDITAT EN EPILÈPSIA COMORBIDITAT EPILÈPSIA-MIGRANYA COMORBIDITAT *PSIQUIATRICA EL PROBLEMA SOCIOSANITARI DE L'EPILÈPSIA EPIDEMIOLOGIA DE L'EPILÈPSIA MORBIDITAT DEL PACIENT EPILÈPTIC MORTALITAT DEL PACIENT AMB EPILÈPSIA DISCAPACITAT I DEPENDÈNCIA. DESPESA SOCIOSANITÀRIA EPILÈPSIA *FARMACORESISTENTE- IMPACTE SOCIOECONÒMIC EPILÈPSIA I CONDUCCIÓ *FISIOPATOLOGIA DE LES CRISIS *EPILEPTICAS I DE L'EPILÈPSIA ICTOGENESIS EPILEPTOGENESIS CARACTERISTICAS DELS *FARMACOS ANTIEPILEPTICOS. CONCEPTE DE NEUROMODULACION MECANISME DE *ACCION EFICÀCIA *FARMACOCINETICA EFECTES ADVERSOS RECOMANACIONS DIETA CETÓGENA ESTIMULACIÓ DEL NERVI VAGUE ALTRES TRACTAMENTS ESTAT DE MAL EPILEPTICO TIPUS D'ESTAT DE MAL EPILÈPTIC DIAGNÒSTIC TRACTAMENT [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 7 ) [7] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 24721590 [AÑO_CURSO] => 36 [CODIGO] => 2 [NOMBRE_MATERIA] => Demències Degeneratives: Anticolinesteràsics reversibles i Antiglutamatérgicos i Nutracéuticos [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Demències Degeneratives: Anticolinesteràsics reversibles i Antiglutamatérgicos i Nutracéuticos [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => demències, alzheimer, nutracéuticos, anticolinesteràsics [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => demències, alzheimer, nutracéuticos, anticolinesteràsics [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 8 ) [8] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 24721590 [AÑO_CURSO] => 36 [CODIGO] => 3 [NOMBRE_MATERIA] => Treball Final de Màster (TFM) [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Treball Final de Màster (TFM) [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => treball final de màster [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => treball final de màster [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 9 ) ) [professors] => Array ( [0] => Array ( [DNI] => uni3257 [NOMBRE_PERSONA] => Raúl [APELLIDOS] => Espert Tortajada [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => Profesor Titular de Universidad, Departament de Psicobiologia, Universitat de València [NPI] => H2375 [EMAIL_FACULTAD] => Raul.Espert@uv.es [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [1] => Array ( [DNI] => uni25344 [NOMBRE_PERSONA] => María Engracia [APELLIDOS] => Gadea Domenech [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => Departament de Psicobiologia. Universitat de València [CARGO_FACULTAD] => Profesor/a Titular de Universidad [NPI] => H6177 [EMAIL_FACULTAD] => mgadea@uv.es [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [2] => Array ( [DNI] => uni67603 [NOMBRE_PERSONA] => María Jesús [APELLIDOS] => García Valero [PDI] => 3 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Profesor/a. Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [3] => Array ( [DNI] => uni43096 [NOMBRE_PERSONA] => José Miguel [APELLIDOS] => Laínez Andrés [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => Departament de Medicina. Universitat de València [CARGO_FACULTAD] => Asociado/a Asistencial de Ciencias de la Salud [NPI] => H0358 [EMAIL_FACULTAD] => jolaian@uv.es [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [4] => Array ( [DNI] => emp357707 [NOMBRE_PERSONA] => Pilar [APELLIDOS] => López Ruiz [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Neuropsicóloga en la Unidad de Neurología del Hospital Clínico Universitario [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [5] => Array ( [DNI] => uni58926 [NOMBRE_PERSONA] => Luis [APELLIDOS] => Moya Albiol [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => Catedrático de Psicobiología. Departamento de Psicobiología, UNiversitat de València. Neurocientífico, Conferenciante y Escritor [NPI] => H6344 [EMAIL_FACULTAD] => Luis.Moya@uv.es [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [6] => Array ( [DNI] => emp138312 [NOMBRE_PERSONA] => Javier [APELLIDOS] => Oltra Cucarella [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Servicio de Neuropsicología. Unidad de Demencias. Hospital Universitario Santa María de Rosell [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [7] => Array ( [DNI] => uni66449 [NOMBRE_PERSONA] => Ángel [APELLIDOS] => Romero Martínez [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => Dr Neurociencias. Investigador Postdoctoral. Departament de Psicobiologia. Universitat de València [NPI] => M0769 [EMAIL_FACULTAD] => anromar4@uv.es [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) ) [direccio] => Array ( [0] => Array ( [0] => Array ( [DNI] => uni3257 [NOMBRE_PERSONA] => Raúl [APELLIDOS] => Espert Tortajada [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => Profesor Titular de Universidad, Departament de Psicobiologia, Universitat de València [NPI] => H2375 [EMAIL_FACULTAD] => Raul.Espert@uv.es [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) ) ) )

Màster de Formació Permanent en Psicofarmacologia

Dades generals
-
 Programa
+
 Direcció
+
 Professorat
+
 Metodologia
+
 Accés i Resultats d'Aprenentatge
+

Dades generals

Curs acadèmic: Curs 2024/2025

Tipus de curs: Màster de Formació Permanent

Nombre de crèdits: 60.00 Crèdits ECTS

Preinscripció al curs: Hasta el 28/12/24

Data inici: Gener 25

Data fi: Desembre 25

Matrícula: 1000 € (import preu públic)

Modalitat: On-line

Lloc d'impartició: ONLINE (adeit)

Horari: Online

Més informació

Objectius del curs

Tractant-se de qüestions relacionades amb psicofarmacología, és primordial comptar amb professionals de la salut que siguen capaces de desenvolupar la seua activitat no sols en l'àmbit de l'assistència a altres professionals de la salut, sinó a més en la investigació en psicofarmacología. El Màster Propi de Psicofarmacología oferix una finestra d'oportunitats a aquells estudiants que desitgen tindre un coneixement més actualitzat en el tema. D'esta manera, adquiriran un coneixement complet i un maneig segur i eficient dels psicofàrmacs en la pràctica clínica que involucra a professionals de la salut mental.

A més, el Màster Propi de Psicofarmacología aporta una estratègia important de tractament lògica que es basa en els últims avanços científics, que també s'integra amb altres modalitats terapèutiques, a més de constatar-se amb assajos clínics i la pràctica diària. Dins del programa del màster es tractaran temes com l'ansietat i trastorns del son, esquizofrènia, trastorns de l'humor, epilèpsia, malaltia de Parkinson, demències degeneratives, així com els diferents fàrmacs per a tractar-los, com els psicoestimulantes i altres, inclòs un treball de fi de màster.

Leer más

Objectius professionals

Donada la prevalença i varietat de trastorns psiquiàtrics, la prescripció de fàrmacs en esta mena de pacients requerix de professionals que posseïsquen un coneixement multidisciplinari, que incloga el coneixement de la patologia mèdica, els possibles efectes en la farmacocinètica, les possibles contraindicacions i les interaccions entre els medicaments. Comptar les indicacions dels psicofàrmacs especialitzats és d'alt valor en este àmbit de la salut. En este camp, la Universitat de València oferix el Màster Propi en Psicofarmacología.

Un professional de la salut que tinga un coneixement integral dels psicofàrmacs que puguen emprar-se en pacients que patisquen diferents malalties, així com amb el coneixement de quins són els medicaments més segurs en casos específics és fonamental, sobretot en l'àrea de la salut mental. El nostre Màster Propi en Psicofarmacología oferix als seus estudiants conéixer el procés des d'una perspectiva multidisciplinària.

Leer más

Preinscripciò al curs

Solicita información

Responsable: Universitat de València. Edifici del Rectorat. Av. Blasco Ibáñez, 13. 46010-València.
Delegat de Protecció de Dades: D. Javier Plaza Penadés lopd@uv.es
Finalitat: Enviar informació rellevant de cursos de postgrau.
S'obtenen perfils a fi de personalitzar el tracte conforme a les seves característiques o necessitats i poder així dirigir-li les novetats més convenients.
Legitimació: Per a l'enviament d'informació sobre els títols propis de la Universitat de València la base de legitimació és el consentiment de l'interessat.
Destinataris: Fundació Universitat-Empresa de Valéncia and Universitat de València
Termini: Les dades de l'Usuari seran conservats fins que sol·liciti la seva baixa, s'oposi o revoqui el seu consentiment.
Drets: Accedir, rectificar i suprimir les dades així com altres drets com s'explica a la informació addicional.
Amplieu informació: www.adeituv.es/politica-de-privacidad.

 
Descarregar fullet informatiu en pdf
FAQS
 
Imprimir la informaciò