10a Edició - Codi 23721340

Array ( [CODIGO] => 23721340 [EDICION] => 10 [SITUACION] => Aprobado [SITUACION_BIS] => Iniciado [MATRICULA] => 1400 [MATRICULA_2] => 0 [MATRICULA_3] => 0 [HORAS] => 60.00 [FECHA_INICIO] => 23/01/2024 [FECHA_FIN] => 29/12/2024 [LUGAR] => Online [NOMBRE_EMPRESA_ORGANIZADOR] => Departament de Farmacologia [FECHA_FIN_PREINSCRIPCION] => 23/02/2024 [AREA] => 7 [NOMBRE_EMPRESA_PATROCINADO] => [NOMBRE_EMPRESA_COLABORADOR] => [OBSERVACIONES_PREINSCRIPCION] => [TIPO_DOCENCIA] => A distancia [TIPO_DOCENCIA_1] => 3 [TIPO_DOCENCIA_2] => On-line [AULA_VIRTUAL_ADEIT] => 0 [TIPO_CURSO] => Postgrado [TIPO_CURSO_1] => Título Propio de Pos [DIRECCION_URL] => [AÑO_CURSO] => 35 [URL_VIDEO] => [URL_FACEBOOK] => [URL_TWITTER] => [META_TITLE] => [META_DESCRIPTION] => [META_KEYWORDS] => [DIRECCION_CURSO_CORTO] => [GESTOR_NOMBRE] => Emilio [GESTOR_APELLIDOS] => Hernández Núnez [GESTOR_EMAIL] => emilio.hernandez@fundacions.uv.es [ADMINISTRATIVO_NOMBRE] => Carolina [ADMINISTRATIVO_APELLIDOS] => Escribano Asensi [ADMINISTRATIVO_EMAIL] => carolina.escribano@fundacions.uv.es [ES_INTERNO] => 1 [EMAIL_EXTERNO] => informacion@adeituv.es [PREINSCRIPCION_WEB] => 0 [URL_AULA_VIRTUAL] => [OFERTADO_OTRO] => 0 [ID_CURSO_OFERTADO] => 0 [DESCRIPCION_OFERTADO] => [TELEFONO_EXTERNO] => 96 160 3000 [MATRICULA_PDTE_APROBACION] => 0 [ID_IDIOMA] => 4 [PUBLICAR_WEB] => 0 [area_curs] => Àrea de Salut [NOMBRE_CURSO] => Màster de Formació Permanent en Atenció Farmacèutica Hospitalària [TITULACION] => Màster de Formació Permanent [HORARIO] => Online [REQUISITOS_TITULACION] => Llicenciats/graduats en Ciències de la Salut: Farmàcia, Medicina, Enfermeria Especialistes en Farmàcia Hospitalària Farmacèutics d'Atenció Primària Farmacèutics Comunitaris [REQUISITOS_OTROS] => [ARG_VENTA] => El Màster de Formació Permanent en Atenció Farmacèutica Hospitalària centra el seu objectiu a ser una sistematització en atenció farmacèutica en hospitals, prestant especial atenció als aspectes de seguiment fármacoterapèutic, emplene terapèutic i adaptació a les noves tecnologies del servei de farmàcia dels hospitals. Els temes que en ell s'aborden no sols són de gran interés, sinó ofereixen una actualització imprescindible per al professional sanitari encarregat, ja que la creixent complexitat farmacoterapèutica i l'aparició de nous fàrmacs per a determinades patologies representen un avanç fonamental en els tractaments. Al mateix temps, el Màster de Formació Permanent en Atenció Farmacèutica Hospitalària posa èmfasi en la necessitat que la prescripció d'aquests fàrmacs ha de ser totalment encertada, al mateix temps que ha de seguir-se de prop la utilització d'aquests per part del pacient amb la finalitat que aconseguisca els objectius del tractament i alhora evite possibles efectes adversos. Avantatges de cursar el Màster de Formació Permanent en Atenció Farmacèutica Hospitalària: 1. Comptar amb una actualització dilatada sobre les noves teràpies biològiques, de manera que el farmacèutic estiga al dia de les diferents alternatives terapèutiques 2. Tindre un coneixement de l'aplicació de les noves tecnologies en el seguiment farmacoterapèutic, així com els criteris de selecció de fàrmacs aplicats també al seguiment farmacoterapèutic. 3. Ofereix un coneixement holístic en temes que abasten des de la teràpia infecciosa, les teràpies biològiques i immunodepressors, urgències i vigilància intensiva, així com la nutrició artificial, toxicologia, així com atenció farmacèutica hospitalària i atenció farmacèutica en malalties estranyes. Dins dels temes del Màster també s'inclou, per descomptat, al pacient quirúrgic, noves tecnologies aplicades al SFT i conéixer la selecció de medicaments aplicats a la SFT. 4. A l'ésser un curs online és totalment compatible amb l'activitat laboral. [ARG_VENTA2] => [AÑO_CURSO_DESC] => [MODALIDAD_EVALUACION] => La metodologia d'estudi consistirà a prendre com a referència de treball el mòdul didàctic que es publicarà pels professors del mòdul. A partir d'ací, l'alumne tindrà com a element de desenvolupament de la matèria l'Aula Virtual del curs on se li faran constar els manuals i estudis complementaris, el Fòrum de Debat on els professors del mòduls aniran fent aportacions per a complementar la matèria i l'apartat de Tutories de l'Aula Virtual on podran consultar directament amb els professors els possibles dubtes que pogueren tenir. [MODALIDAD_EVALUACION2] => [OBSERVACION_MATRICULA_1] => [OBSERVACION_MATRICULA_2] => [OBSERVACION_MATRICULA_3] => [SALIDA_PROFESIONAL] => L'actualització farmacoterapèutica és una àrea imprescindible dins dels serveis de farmàcia dels hospitals. Amb la finalitat de dur a terme un programa d'actualització sobre farmacoteràpia, però orientat a l'atenció farmacèutica i el seguiment farmacoterapèutic, la Universitat de València compta amb el Màster Propi en Atenció Farmacèutica Hospitalària. El Màster Propi en Atenció Farmacèutica Hospitalària també ofereix una actualització de les últimes novetats en l'abordatge de certes patologies infeccioses i de nous fàrmacs en constant desenvolupament, com els inmunosupresors. A més, ofereix un ampli coneixement sobre el seguiment de pacients tractats a l'hospital, tant d'urgències com de vigilància intensiva, i incloent a pacients que han sigut tractats quirúrgicament. A més, no sols se centra la formació en el coneixement del medicament únicament, sinó principalment en el pacient hospitalitzat a tractar. Mitjançant el Màster Propi en Atenció Farmacèutica Hospitalària, els professionals que el cursen adquiriran els següents coneixements: - Aprendran l'aplicació de les noves tecnologies en el seguiment farmacoterapèutic, així com els criteris de la selecció de fàrmacs aplicats també al seguiment farmacoterapèutic. - Que el professional sanitari especialitzat en farmàcia tinga una formació exhaustiva en aquest camp i que estiga al dia de les diferents alternatives terapèutiques. - A més, el farmacèutic ha de ser capaç d'aplicar les noves tecnologies en el seguiment farmacoterapèutic, a més aprendre els criteris de selecció de fàrmacs aplicats també al seguiment farmacoterapèutic. [CRITERIO_ADMISION] => [CRITERIO_ADMISION2] => [CRITERIO_ADMISION3] => [FORMACION_APRENDIZAJE] => [FORMACION_APRENDIZAJE2] => [FORMACION_APRENDIZAJE3] => [ANO_CURSO_DESC] => Curs 2023/2024 [programa] => Array ( [0] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 23721340 [AÑO_CURSO] => 35 [CODIGO] => 10 [NOMBRE_MATERIA] => Teràpies biològiques i inmunosupresores. [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Teràpies biològiques i inmunosupresores. [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => TERÀPIES BIOLÒGIQUES 1. Generalitats 2. Tipus de teràpies biològiques 2.1. Citocines o proteïnes recombinants 2.2. Antagonistes de citocines 2.3. Anàlegs de receptors solubles (molècules de fusió) 2.4. Anticossos monoclonals 2.5. Inhibidors (no Ac) d'activitat tirosina cinasa 3. Aspectes farmacocinètics de la teràpies biològiques 4. Bioequivalencia en la teràpia biològica 5. Aplicació de les Teràpies biològiques en malalties no inflamatòries 5.1. Teràpies biològiques en el càncer 5.2. Altres teràpies biològiques antiangiogénicas **INMUNOSUPRESORES 1. Generalitats 2. Classificació dels fàrmacs inmunosupresores 3. Immunosupressió en el trasplantament d'òrgans 4. Teràpies inmunosupresoras en malalties autoimmunes 4.1. Teràpies inmunosupresoras en l'artritis reumatoide 4.2. Teràpies inmunosupresoras en altres malalties autoimmunes 4.3. Teràpies biològiques en les malalties respiratòries [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => TERÀPIES BIOLÒGIQUES 1. Generalitats 2. Tipus de teràpies biològiques 2.1. Citocines o proteïnes recombinants 2.2. Antagonistes de citocines 2.3. Anàlegs de receptors solubles (molècules de fusió) 2.4. Anticossos monoclonals 2.5. Inhibidors (no Ac) d'activitat tirosina cinasa 3. Aspectes farmacocinètics de la teràpies biològiques 4. Bioequivalencia en la teràpia biològica 5. Aplicació de les Teràpies biològiques en malalties no inflamatòries 5.1. Teràpies biològiques en el càncer 5.2. Altres teràpies biològiques antiangiogénicas **INMUNOSUPRESORES 1. Generalitats 2. Classificació dels fàrmacs inmunosupresores 3. Immunosupressió en el trasplantament d'òrgans 4. Teràpies inmunosupresoras en malalties autoimmunes 4.1. Teràpies inmunosupresoras en l'artritis reumatoide 4.2. Teràpies inmunosupresoras en altres malalties autoimmunes 4.3. Teràpies biològiques en les malalties respiratòries [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 1 ) [1] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 23721340 [AÑO_CURSO] => 35 [CODIGO] => 8 [NOMBRE_MATERIA] => Teràpia antiinfecciosa [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Teràpia antiinfecciosa [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => 1. Antimicrobians. Característiques. Criteris d'ús. 2. Estratègies de millora de l'ús d'antibiòtics. Programes d'Optimització d'Antibiòtics (PROA). Aportació del Farmacèutic. Optimització de paràmetres farmacocinètics/farmacodinámicos. 3. Infeccions respiratòries: Pneumònia adquirida en la comunitat i Pneumònia nosocomial. 4. Infeccions urinàries. 5. Infecció de pell i parts blanes. 6. Infeccions osteoarticulars. 7. Infecció intraabdominal. 8. Infeccions del Sistema Nerviós Central. 9. Bacteriemia associada a catèter. 10. Endocarditis infecciosa. 11. Sèpsia. 12. Profilaxi Antibiòtica en Cirurgia. [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => 1. Antimicrobians. Característiques. Criteris d'ús. 2. Estratègies de millora de l'ús d'antibiòtics. Programes d'Optimització d'Antibiòtics (PROA). Aportació del Farmacèutic. Optimització de paràmetres farmacocinètics/farmacodinámicos. 3. Infeccions respiratòries: Pneumònia adquirida en la comunitat i Pneumònia nosocomial. 4. Infeccions urinàries. 5. Infecció de pell i parts blanes. 6. Infeccions osteoarticulars. 7. Infecció intraabdominal. 8. Infeccions del Sistema Nerviós Central. 9. Bacteriemia associada a catèter. 10. Endocarditis infecciosa. 11. Sèpsia. 12. Profilaxi Antibiòtica en Cirurgia. [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 2 ) [2] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 23721340 [AÑO_CURSO] => 35 [CODIGO] => 3 [NOMBRE_MATERIA] => Urgències i vigilància intensiva. [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Urgències i vigilància intensiva. [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => 1. MANEIG DEL MEDICAMENT EN URGÈNCIES I UNITATS DE VIGILÀNCIA INTENSIVA. 2. LOGISTICA DELS MEDICAMENTS EN URGÈNCIES I UCI. GESTIÓ D'ESTOCS. 3. ORGANITZACIÓ DEL MANEIG DE PACIENTS EN URGÈNCIES I UNITAT DE VIGILÀNCIA INTENSIVA. 4. SEGURETAT I CONTROL DE LA MEDICACION EN ELS SERVEIS D'URGÈNCIES. 5. LA HISTÒRIA FARMACOTERAPEUTICA EN EL PACIENT D'URGÈNCIES. ENTREVISTA CLINICA 6. MONITORIZACION DE LA MEDICACION EN VIGILÀNCIA INTENSIVA. [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => 1. MANEIG DEL MEDICAMENT EN URGÈNCIES I UNITATS DE VIGILÀNCIA INTENSIVA. 2. LOGISTICA DELS MEDICAMENTS EN URGÈNCIES I UCI. GESTIÓ D'ESTOCS. 3. ORGANITZACIÓ DEL MANEIG DE PACIENTS EN URGÈNCIES I UNITAT DE VIGILÀNCIA INTENSIVA. 4. SEGURETAT I CONTROL DE LA MEDICACION EN ELS SERVEIS D'URGÈNCIES. 5. LA HISTÒRIA FARMACOTERAPEUTICA EN EL PACIENT D'URGÈNCIES. ENTREVISTA CLINICA 6. MONITORIZACION DE LA MEDICACION EN VIGILÀNCIA INTENSIVA. [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 3 ) [3] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 23721340 [AÑO_CURSO] => 35 [CODIGO] => 9 [NOMBRE_MATERIA] => Nutrició artificial [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Nutrició artificial [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => 1. OBJECTIUS NUTRICIONALS DE LA INTERVENCIÓ NUTRICIONAL 2. CONSEQÜÈNCIES DERIVADES DE LA DESNUTRICIÓ 3. CAQUÈXIA I ALTERACIONS METABÒLIQUES: 4. CRITERIS DE INTERVENCION NUTRICIONAL I DE SUPORT NUTRICIONAL 5. CALCULE DELS REQUERIMENTS ENERGÈTICS DEL PACIENT 6. EFECTE NUTRICIONAL I IMMUNOLÒGIC DE LA NUTRICIÓ ENTERAL I PARENTERAL 7. VIES D'ACCÉS EN L'ADMINISTRACIÓ DE NUTRICIÓ PARENTERAL [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => 1. OBJECTIUS NUTRICIONALS DE LA INTERVENCIÓ NUTRICIONAL 2. CONSEQÜÈNCIES DERIVADES DE LA DESNUTRICIÓ 3. CAQUÈXIA I ALTERACIONS METABÒLIQUES: 4. CRITERIS DE INTERVENCION NUTRICIONAL I DE SUPORT NUTRICIONAL 5. CALCULE DELS REQUERIMENTS ENERGÈTICS DEL PACIENT 6. EFECTE NUTRICIONAL I IMMUNOLÒGIC DE LA NUTRICIÓ ENTERAL I PARENTERAL 7. VIES D'ACCÉS EN L'ADMINISTRACIÓ DE NUTRICIÓ PARENTERAL [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 4 ) [4] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 23721340 [AÑO_CURSO] => 35 [CODIGO] => 4 [NOMBRE_MATERIA] => Toxicologia. [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Toxicologia. [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => 1. Bases i fonaments de la toxicologia. Definició i generalitats. 2. Classificació dels tòxics i de les intoxicacions 2.1. Classificació de tòxics 2.1.1. En funció de la seua naturalesa 2.1.2. Segons els usos i aplicacions del tòxic 2.1.3. En funció de la via d'entrada 2.1.4. Efecte dels tòxics. 2.2. Classificació de les intoxicacions 2.2.1. Atesa la rapidesa amb què s'instaura el procés tòxic 2.2.2. Intoxicacions accidentals 2.2.3. Intoxicacions per medicaments 2.2.4. Intoxicacions professionals 2.2.5. Intoxicacions domèstiques 2.2.6. Intoxicacions alimentàries 2.2.7. Intoxicació per contaminació química dels aliments. 2.2.8. Intoxicacions ambientals 2.2.9. Intoxicacions per plantes 2.2.10. Picades i mossegades d'animals 2.2.11. Intoxicacions voluntàries 2.2.12. Atesa la substància tòxica 3. Toxicocinètica 3.1. Absorció 3.1.1. Vies d'absorció 3.2. Distribució de tòxics 3.2.1. Transport en la sang i unió a proteïnes plasmàtiques 3.2.2. Distribució en els teixits: 3.2.3. Cinètica de distribució 3.3. Eliminació de tòxics 3.3.1. Excreció renal 83 3.3.2. Excreció biliar i intestinal 3.3.3. Metabolisme dels tòxics 4. Factors que condicionen o influeixen en la toxicitat 5. Toxicitat per errors en l'administració de fàrmacs 5.1. Recomanacions per a la prevenció d'errors de medicació 6. Prevenció i atenció farmacèutica del risc toxicològic [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => 1. Bases i fonaments de la toxicologia. Definició i generalitats. 2. Classificació dels tòxics i de les intoxicacions 2.1. Classificació de tòxics 2.1.1. En funció de la seua naturalesa 2.1.2. Segons els usos i aplicacions del tòxic 2.1.3. En funció de la via d'entrada 2.1.4. Efecte dels tòxics. 2.2. Classificació de les intoxicacions 2.2.1. Atesa la rapidesa amb què s'instaura el procés tòxic 2.2.2. Intoxicacions accidentals 2.2.3. Intoxicacions per medicaments 2.2.4. Intoxicacions professionals 2.2.5. Intoxicacions domèstiques 2.2.6. Intoxicacions alimentàries 2.2.7. Intoxicació per contaminació química dels aliments. 2.2.8. Intoxicacions ambientals 2.2.9. Intoxicacions per plantes 2.2.10. Picades i mossegades d'animals 2.2.11. Intoxicacions voluntàries 2.2.12. Atesa la substància tòxica 3. Toxicocinètica 3.1. Absorció 3.1.1. Vies d'absorció 3.2. Distribució de tòxics 3.2.1. Transport en la sang i unió a proteïnes plasmàtiques 3.2.2. Distribució en els teixits: 3.2.3. Cinètica de distribució 3.3. Eliminació de tòxics 3.3.1. Excreció renal 83 3.3.2. Excreció biliar i intestinal 3.3.3. Metabolisme dels tòxics 4. Factors que condicionen o influeixen en la toxicitat 5. Toxicitat per errors en l'administració de fàrmacs 5.1. Recomanacions per a la prevenció d'errors de medicació 6. Prevenció i atenció farmacèutica del risc toxicològic [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 5 ) [5] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 23721340 [AÑO_CURSO] => 35 [CODIGO] => 5 [NOMBRE_MATERIA] => Pacient quirúrgic [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Pacient quirúrgic [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => 1. Planificació i organització del seguiment en el pacient quirúrgic. Introducció: Seguretat del pacient i gestió de riscos sanitaris Implicació del pacient en la seua seguretat Pla d'autoprotecció Organització i gestió Cartera de serveis Criteris d'inclusió de pacients Estructura i tipologies Organització i funcionament del Bloc Quirúrgic Programació quirúrgica Cirurgia programada Manual d'organització i funcionament 2. Monitoratge de la medicació en pacients intervinguts quirúrgics. Introducció: Seguretat del pacient i gestió de riscos sanitaris Implicació del pacient en la seua seguretat Pla d'autoprotecció Organització i gestió Relació del Bloc Quirúrgic amb altres unitats Cartera de serveis Criteris d'inclusió de pacients Estructura i tipologies Organització i funcionament del Bloc Quirúrgic Programació quirúrgica Cirurgia programada Manual d'organització i funcionament 3. Atenció farmacèutica en el pacient quirúrgic. Profilaxi antibiòtica. Prevenció de la infecció nosocomial Higiene de l'equip quirúrgic Llavat de mans quirúrgic Eliminació de borrissol Profilaxi antibiòtica i de la endocarditis bacteriana Prevenció de la infecció de localització quirúrgica Informació per a pacients i cuidadors. Ús d'antimicrobians i farmacorresistencia: Generalitats Ús apropiat d'antimicrobians Tractament Quimioprofilaxi Resistència als antimicrobians Staphylococcus aureus resistent a la meticilina (MRSA) Enterococos Política de control d'antibiòtics Comitè d'Ús d'Antimicrobians Funció del laboratori de microbiologia Vigilància de l'ús d'antimicrobians 4. Atenció farmacèutica en el pacient quirúrgic. Profilaxi tromboembòlica. Introducció Incidència de la malaltia tromboembòlica peroperatòria Factors de risc de la malaltia tromboembòlica peroperatòria Grup [DESCRIPCION2] => us de risc Indicació de profilaxi antitrombótica en cirurgia general Tipus de profilaxi antitrombótica Conclusions 5. Atenció farmacèutica en el pacient quirúrgic. Control del dolor postquirúrgic. Introducció Definició i prevalença del dolor postoperatori Causes del tractament inadequat del dolor postoperatori Morbiditat postoperatòria secundària al dolor i al traumatisme quirúrgic Aplicació de guies per al tractament del dolor agut postoperatori Unitats de Dolor Agut Normes bàsiques per a un tractament adequat del dolor Postoperatori Resum Bibliografia 6. Informació-educació del pacient intervingut quirúrgicament. Drets i garanties dels pacients Informació sobre les característiques generals de la unitat Informació detallada sobre el procediment quirúrgic Consentiment informat Instruccions i recomanacions Garanties dels drets dels pacients Codi ètic Guies de pràctica clínica, vies clíniques i protocols Procediments d'assajos clínics Llesta de preus Reclamacions i suggeriments Assegurança de responsabilitat Arxiu de pòlisses Seguretat del pacient [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => 1. Planificació i organització del seguiment en el pacient quirúrgic. Introducció: Seguretat del pacient i gestió de riscos sanitaris Implicació del pacient en la seua seguretat Pla d'autoprotecció Organització i gestió Cartera de serveis Criteris d'inclusió de pacients Estructura i tipologies Organització i funcionament del Bloc Quirúrgic Programació quirúrgica Cirurgia programada Manual d'organització i funcionament 2. Monitoratge de la medicació en pacients intervinguts quirúrgics. Introducció: Seguretat del pacient i gestió de riscos sanitaris Implicació del pacient en la seua seguretat Pla d'autoprotecció Organització i gestió Relació del Bloc Quirúrgic amb altres unitats Cartera de serveis Criteris d'inclusió de pacients Estructura i tipologies Organització i funcionament del Bloc Quirúrgic Programació quirúrgica Cirurgia programada Manual d'organització i funcionament 3. Atenció farmacèutica en el pacient quirúrgic. Profilaxi antibiòtica. Prevenció de la infecció nosocomial Higiene de l'equip quirúrgic Llavat de mans quirúrgic Eliminació de borrissol Profilaxi antibiòtica i de la endocarditis bacteriana Prevenció de la infecció de localització quirúrgica Informació per a pacients i cuidadors. Ús d'antimicrobians i farmacorresistencia: Generalitats Ús apropiat d'antimicrobians Tractament Quimioprofilaxi Resistència als antimicrobians Staphylococcus aureus resistent a la meticilina (MRSA) Enterococos Política de control d'antibiòtics Comitè d'Ús d'Antimicrobians Funció del laboratori de microbiologia Vigilància de l'ús d'antimicrobians 4. Atenció farmacèutica en el pacient quirúrgic. Profilaxi tromboembòlica. Introducció Incidència de la malaltia tromboembòlica peroperatòria Factors de risc de la malaltia tromboembòlica peroperatòria Grup [DESCRIPCION2_VAL] => us de risc Indicació de profilaxi antitrombótica en cirurgia general Tipus de profilaxi antitrombótica Conclusions 5. Atenció farmacèutica en el pacient quirúrgic. Control del dolor postquirúrgic. Introducció Definició i prevalença del dolor postoperatori Causes del tractament inadequat del dolor postoperatori Morbiditat postoperatòria secundària al dolor i al traumatisme quirúrgic Aplicació de guies per al tractament del dolor agut postoperatori Unitats de Dolor Agut Normes bàsiques per a un tractament adequat del dolor Postoperatori Resum Bibliografia 6. Informació-educació del pacient intervingut quirúrgicament. Drets i garanties dels pacients Informació sobre les característiques generals de la unitat Informació detallada sobre el procediment quirúrgic Consentiment informat Instruccions i recomanacions Garanties dels drets dels pacients Codi ètic Guies de pràctica clínica, vies clíniques i protocols Procediments d'assajos clínics Llesta de preus Reclamacions i suggeriments Assegurança de responsabilitat Arxiu de pòlisses Seguretat del pacient [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 6 ) [6] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 23721340 [AÑO_CURSO] => 35 [CODIGO] => 7 [NOMBRE_MATERIA] => Noves tecnologies aplicades al seguiment farmacoterapeutico. [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Noves tecnologies aplicades al seguiment farmacoterapeutico. [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => 1. Recursos actuals de les noves tecnologies per a la realització del Seguiment Farmacoterapèutic Exigències sanitàries d'una societat Morbimortalidad relacionada amb l'ús de medicaments Epidemiologia del medicament Seguiment Farmacoterapèutic Mètodes per al seguiment farmacoterapèutic Implantació i avaluació del seguiment farmacoterapeutico en pacients hospitalitzats El pes de les malalties cròniques en l'àmbit ambulatori i la necessitat de la continuïtat assistencial Aportació de les noves tecnologies Referències bibliogràfiques i enllaços d'interès 2. La història clínica informatitzada. Història farmacoterapèutica Prescripció i dispensació assistida de medicaments De la història clínica a la història de salut electrònica Sistemes d'informació sanitària com a base per a la història de salut electrònica Història farmacoterapeutica Balanç d'errors en la prescripció, administració i preparació de medicaments Prescripció i dispensació assistida en recepta mèdica. Sistema de recepta electrònica Prescripció i dispensació assistida en ordre mèdica hospitalària. Responsabilitats legals de l'accés a les dades sanitàries Referències bibliogràfiques i enllaços d'interès 3. Criteri de selecció de la informació científica disponible Mètode Dader com a exemple de seguiment farmacoterapèutic Demanda d'informació clínica Temps 2.0: A propòsit d'una eina per a recopilar notícies sobre la seguretat dels medicaments Sistema d'estratificació i ajust poblacional Referències bibliogràfiques i enllaços d'interès 4. Aplicació dels recursos existents per al desenvolupament del Seguiment Farmacoterapèutic. Registres d'estats de situació Resultats negatius associats a la medicació (RNM) Sospita i classificació dels RNM Estat de situació Anàlisi i estudi Referències bibliogràfiques i enllaços d'interès 5. Sistemes de comunicació en la intervenció farmacéuti [DESCRIPCION2] => ca Context Pla d'actuació Passos per a dissenyar el pla d'actuació Registres de les intervencions farmacèutiques Comunicació entre professionals. L'experiència Refar Comunicació entre professionals. Medafar Experiències en SFT hospitalari Referències bibliogràfiques i enllaços d'interès 6. Aplicació de les noves tecnologies a l'educació sanitària. Educació per a la salut en un món globalitzat Mitjans de suport per als consells d'educació sanitària Educació farmacèutica sobre la base de les noves tecnologies Evolució del sector sanitari i farmacèutic Referències bibliogràfiques i enllaços d'interès [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => 1. Recursos actuals de les noves tecnologies per a la realització del Seguiment Farmacoterapèutic Exigències sanitàries d'una societat Morbimortalidad relacionada amb l'ús de medicaments Epidemiologia del medicament Seguiment Farmacoterapèutic Mètodes per al seguiment farmacoterapèutic Implantació i avaluació del seguiment farmacoterapeutico en pacients hospitalitzats El pes de les malalties cròniques en l'àmbit ambulatori i la necessitat de la continuïtat assistencial Aportació de les noves tecnologies Referències bibliogràfiques i enllaços d'interès 2. La història clínica informatitzada. Història farmacoterapèutica Prescripció i dispensació assistida de medicaments De la història clínica a la història de salut electrònica Sistemes d'informació sanitària com a base per a la història de salut electrònica Història farmacoterapeutica Balanç d'errors en la prescripció, administració i preparació de medicaments Prescripció i dispensació assistida en recepta mèdica. Sistema de recepta electrònica Prescripció i dispensació assistida en ordre mèdica hospitalària. Responsabilitats legals de l'accés a les dades sanitàries Referències bibliogràfiques i enllaços d'interès 3. Criteri de selecció de la informació científica disponible Mètode Dader com a exemple de seguiment farmacoterapèutic Demanda d'informació clínica Temps 2.0: A propòsit d'una eina per a recopilar notícies sobre la seguretat dels medicaments Sistema d'estratificació i ajust poblacional Referències bibliogràfiques i enllaços d'interès 4. Aplicació dels recursos existents per al desenvolupament del Seguiment Farmacoterapèutic. Registres d'estats de situació Resultats negatius associats a la medicació (RNM) Sospita i classificació dels RNM Estat de situació Anàlisi i estudi Referències bibliogràfiques i enllaços d'interès 5. Sistemes de comunicació en la intervenció farmacéuti [DESCRIPCION2_VAL] => ca Context Pla d'actuació Passos per a dissenyar el pla d'actuació Registres de les intervencions farmacèutiques Comunicació entre professionals. L'experiència Refar Comunicació entre professionals. Medafar Experiències en SFT hospitalari Referències bibliogràfiques i enllaços d'interès 6. Aplicació de les noves tecnologies a l'educació sanitària. Educació per a la salut en un món globalitzat Mitjans de suport per als consells d'educació sanitària Educació farmacèutica sobre la base de les noves tecnologies Evolució del sector sanitari i farmacèutic Referències bibliogràfiques i enllaços d'interès [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 7 ) [7] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 23721340 [AÑO_CURSO] => 35 [CODIGO] => 6 [NOMBRE_MATERIA] => Selecció de medicaments aplicat al seguiment farmacoterapèutic. [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Selecció de medicaments aplicat al seguiment farmacoterapèutic. [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => 1. LA CADENA TERAPÈUTICA DEL MEDICAMENT. 1.1. La primer etapa és el diagnostique clínic 1.2. La segona etapa és la prescripció de medicaments 1.2.1. Fases en l'elecció d'un tractament 1.2.2. Exemple de selecció d'un tractament de primera elecció 1.3. La tercera etapa és la dispensació del medicament 1.3.1. La dispensació farmacèutica 1.3.2. Indicació farmacèutica 1.3.3. Seguiment farmacoterapèutic (SFT) 1.3.4. Autocura de la salut 1.3.5. Informació al pacient 1.4. La quarta etapa és l'administració de medicaments 1.5. La cinquena etapa és el seguiment clínic del pacient i la seua medicació 1.6. Factors que contribueixen a l'ús incorrecte dels medicaments 1.7. Mesures per a millorar l'ús racional dels medicaments 2. INFORMACIÓ SOBRE EL MEDICAMENT. 2.1. Fonts d'informació disponibles en Farmacologia 2.2. Bases de dades de medicaments 2.2.1. Bases de dades biomèdiques d'accés gratuït 2.2.2. Bases de dades biomèdiques d'accés restringit 2.2.3. Altres fonts d'informació científica medicaments 2.2.4. Avaluació de medicaments 2.2.5. Lectura crítica de la literatura 66 3. GUIES FARMACOTERAPÈUTIQUES. L'EINA PER A LA SELECCIÓ DE FÀRMACS. 3.1. Tipus de guies farmacoterapèutiques 3.2. Contingut de la guia 3.2.1. Guia estructurada per grups / subgrups terapèutics 3.2.2. Guia estructurada per patologies 3.2.3. Annexos 3.2.4. Destinataris 3.2.5. Responsables de l'elaboració de la guia farmacològica. 3.2.6. Finançament. 3.2.7. Actualització de la guia. 3.2.8. La guia a l'hospital. 3.2.9. Impacte real de la guia farmacològica en la pràctica clínica. 3.3. Models per a la selecció i adquisició de medicaments 3.3.1. El model tradicional 3.3.2. Sistema de Guia Farmacoterapèutica 3.3.3. Concursos de medicaments 3.3.4. Metodologia SOJA 3.3.5. Altres mètodes per a la selecció de medicaments 4. FARMACOVIGILÁNCIA. EFECTES ADVERSOS I INTERACCIONS. 4.1. Termes i conceptes 4.2. Clasi [DESCRIPCION2] => ficación de les reaccions adverses a medicaments 4.2.1. Segons la relació amb la dosi: 4.2.2. Segons la gravetat de la reacció adversa: 4.2.3. Categories de causalitat de reaccions adverses a medicaments 4.3. Notificació de les reaccions adverses 4.4. Punts a considerar quan s'avalue la causalitat. 4.4.1. Factors que poden ajudar a avaluar el paper del medicament en l'aparició de la reacció adversa (RAM): 4.4.2. Tipus reaccions adverses 4.4.3. Com identificar RAMs? 4.4.4. Com notificar? [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => 1. LA CADENA TERAPÈUTICA DEL MEDICAMENT. 1.1. La primer etapa és el diagnostique clínic 1.2. La segona etapa és la prescripció de medicaments 1.2.1. Fases en l'elecció d'un tractament 1.2.2. Exemple de selecció d'un tractament de primera elecció 1.3. La tercera etapa és la dispensació del medicament 1.3.1. La dispensació farmacèutica 1.3.2. Indicació farmacèutica 1.3.3. Seguiment farmacoterapèutic (SFT) 1.3.4. Autocura de la salut 1.3.5. Informació al pacient 1.4. La quarta etapa és l'administració de medicaments 1.5. La cinquena etapa és el seguiment clínic del pacient i la seua medicació 1.6. Factors que contribueixen a l'ús incorrecte dels medicaments 1.7. Mesures per a millorar l'ús racional dels medicaments 2. INFORMACIÓ SOBRE EL MEDICAMENT. 2.1. Fonts d'informació disponibles en Farmacologia 2.2. Bases de dades de medicaments 2.2.1. Bases de dades biomèdiques d'accés gratuït 2.2.2. Bases de dades biomèdiques d'accés restringit 2.2.3. Altres fonts d'informació científica medicaments 2.2.4. Avaluació de medicaments 2.2.5. Lectura crítica de la literatura 66 3. GUIES FARMACOTERAPÈUTIQUES. L'EINA PER A LA SELECCIÓ DE FÀRMACS. 3.1. Tipus de guies farmacoterapèutiques 3.2. Contingut de la guia 3.2.1. Guia estructurada per grups / subgrups terapèutics 3.2.2. Guia estructurada per patologies 3.2.3. Annexos 3.2.4. Destinataris 3.2.5. Responsables de l'elaboració de la guia farmacològica. 3.2.6. Finançament. 3.2.7. Actualització de la guia. 3.2.8. La guia a l'hospital. 3.2.9. Impacte real de la guia farmacològica en la pràctica clínica. 3.3. Models per a la selecció i adquisició de medicaments 3.3.1. El model tradicional 3.3.2. Sistema de Guia Farmacoterapèutica 3.3.3. Concursos de medicaments 3.3.4. Metodologia SOJA 3.3.5. Altres mètodes per a la selecció de medicaments 4. FARMACOVIGILÁNCIA. EFECTES ADVERSOS I INTERACCIONS. 4.1. Termes i conceptes 4.2. Clasi [DESCRIPCION2_VAL] => ficación de les reaccions adverses a medicaments 4.2.1. Segons la relació amb la dosi: 4.2.2. Segons la gravetat de la reacció adversa: 4.2.3. Categories de causalitat de reaccions adverses a medicaments 4.3. Notificació de les reaccions adverses 4.4. Punts a considerar quan s'avalue la causalitat. 4.4.1. Factors que poden ajudar a avaluar el paper del medicament en l'aparició de la reacció adversa (RAM): 4.4.2. Tipus reaccions adverses 4.4.3. Com identificar RAMs? 4.4.4. Com notificar? [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 8 ) [8] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 23721340 [AÑO_CURSO] => 35 [CODIGO] => 1 [NOMBRE_MATERIA] => Atenció farmacèutica en malalties rares. [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Atenció farmacèutica en malalties rares. [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => Les malalties rares. 1.1 Definició i tipus. 1.2 Característiques generals. 1.3 Sistemes de Classificació de EERR (Terminologia OMIM I ORPHA) 2 Problemàtica i polítiques aplicades en malalties rares 3 Organismes, xarxes, portals sanitaris i institucions relacionades amb les malalties rares 4 Els medicaments orfes 4.1 Legislació sobre MMHH 4.2 MMHH a la UE 5.-El paper del farmacèutic en les malalties rares 6.- Atenció farmacèutica (AF) al pacient amb ER. 7.-Característiques específiques de la gestió farmacèutica hospitalària de MMHH [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => Les malalties rares. 1.1 Definició i tipus. 1.2 Característiques generals. 1.3 Sistemes de Classificació de EERR (Terminologia OMIM I ORPHA) 2 Problemàtica i polítiques aplicades en malalties rares 3 Organismes, xarxes, portals sanitaris i institucions relacionades amb les malalties rares 4 Els medicaments orfes 4.1 Legislació sobre MMHH 4.2 MMHH a la UE 5.-El paper del farmacèutic en les malalties rares 6.- Atenció farmacèutica (AF) al pacient amb ER. 7.-Característiques específiques de la gestió farmacèutica hospitalària de MMHH [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 9 ) [9] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 23721340 [AÑO_CURSO] => 35 [CODIGO] => 2 [NOMBRE_MATERIA] => TREBALL FINAL MÀSTER [NOMBRE_MATERIA_VAL] => TREBALL FINAL MÀSTER [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => 1. Introducció. 2. Hipòtesi i objectius. 3. Material i mètodes. 4. Resultats 5. Discussió [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => 1. Introducció. 2. Hipòtesi i objectius. 3. Material i mètodes. 4. Resultats 5. Discussió [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 10 ) ) [professors] => Array ( [0] => Array ( [DNI] => emp93802 [NOMBRE_PERSONA] => María Carmen [APELLIDOS] => Carrión Carrión [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Farmacéutica Adjunta. Departament de Salut València - Clínic - Malvarrosa de la Generalitat Valenciana [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [1] => Array ( [DNI] => uni1715 [NOMBRE_PERSONA] => Julio [APELLIDOS] => Cortijo Gimeno [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => Catedrático. Departament de Farmacologia. UV. Fundación Investigación del Consorcio Hospital General Universitario de Valencia [NPI] => G0165 [EMAIL_FACULTAD] => cortijo@uv.es [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [2] => Array ( [DNI] => uni58605 [NOMBRE_PERSONA] => Ricardo [APELLIDOS] => Guijarro Jorge [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => Catedrático de Universidad. Departament de Cirurgia. Universitat de València. Jefe Servicio Cirugía Torácica. Consorcio Hospital General Universitario de Valencia. [NPI] => H1390 [EMAIL_FACULTAD] => riguijor@uv.es [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [3] => Array ( [DNI] => uni67944 [NOMBRE_PERSONA] => Ezequiel [APELLIDOS] => Martí Bonmati [PDI] => 3 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Departamento de Farmacología. Universitat de València [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [4] => Array ( [DNI] => uni41665 [NOMBRE_PERSONA] => Javier [APELLIDOS] => Milara Payá [PDI] => 3 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Farmacéutico especialista adjunto en el Servicio de Farmacia del Consorcio Hospital General Universitario de Valencia. Doctor en Farmacia. Investigador Senior Miguel Servet ISCIII. [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [5] => Array ( [DNI] => uni2211 [NOMBRE_PERSONA] => Federico Vicente [APELLIDOS] => Pallardó Calatayud [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => Departament de Fisiologia. Universitat de València [CARGO_FACULTAD] => Catedrático/a de Universidad [NPI] => G9295 [EMAIL_FACULTAD] => Federico.v.pallardo@uv.es [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [6] => Array ( [DNI] => uni38382 [NOMBRE_PERSONA] => Ricardo [APELLIDOS] => Rubini Puig [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => Profesor Asociado/a Asistencial de Ciencias de la Salud. Departament de Medicina. Universitat de València. Jefe de Servicio de Urgencias. Consorcio Hospital General Universitario de Valencia. [NPI] => M3337 [EMAIL_FACULTAD] => rirupuig@uv.es [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [7] => Array ( [DNI] => uni24405 [NOMBRE_PERSONA] => María Jesús [APELLIDOS] => Sanz Ferrando [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => Catedrática. Departament de Farmacologia. UV. Instituto de Investigación Sanitaria IIS INCLIVA [NPI] => H0424 [EMAIL_FACULTAD] => Maria.J.Sanz@uv.es [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [8] => Array ( [DNI] => emp30774 [NOMBRE_PERSONA] => José Luis [APELLIDOS] => Trillo Mata [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => DS Valencia-Clínico [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) ) [direccio] => Array ( [0] => Array ( [0] => Array ( [DNI] => uni1715 [NOMBRE_PERSONA] => Julio [APELLIDOS] => Cortijo Gimeno [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => Catedrático. Departament de Farmacologia. UV. Fundación Investigación del Consorcio Hospital General Universitario de Valencia [NPI] => G0165 [EMAIL_FACULTAD] => cortijo@uv.es [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) ) ) )

Màster de Formació Permanent en Atenció Farmacèutica Hospitalària


Professorat

Carrión Carrión, María Carmen
Farmacéutica Adjunta. Departament de Salut València - Clínic - Malvarrosa de la Generalitat Valenciana
Cortijo Gimeno, Julio
Catedrático. Departament de Farmacologia. UV. Fundación Investigación del Consorcio Hospital General Universitario de Valencia.
Guijarro Jorge, Ricardo
Catedrático de Universidad. Departament de Cirurgia. Universitat de València. Jefe Servicio Cirugía Torácica. Consorcio Hospital General Universitario de Valencia..
Martí Bonmati, Ezequiel
Departamento de Farmacología. Universitat de València
Milara Payá, Javier
Farmacéutico especialista adjunto en el Servicio de Farmacia del Consorcio Hospital General Universitario de Valencia. Doctor en Farmacia. Investigador Senior Miguel Servet ISCIII.
Pallardó Calatayud, Federico Vicente
Catedrático/a de Universidad. Departament de Fisiologia. Universitat de València
Rubini Puig, Ricardo
Profesor Asociado/a Asistencial de Ciencias de la Salud. Departament de Medicina. Universitat de València. Jefe de Servicio de Urgencias. Consorcio Hospital General Universitario de Valencia..
Sanz Ferrando, María Jesús
Catedrática. Departament de Farmacologia. UV. Instituto de Investigación Sanitaria IIS INCLIVA.
Trillo Mata, José Luis
DS Valencia-Clínico

Solicita información

Responsable: Universitat de València. Edifici del Rectorat. Av. Blasco Ibáñez, 13. 46010-València.
Delegat de Protecció de Dades: D. Javier Plaza Penadés lopd@uv.es
Finalitat: Enviar informació rellevant de cursos de postgrau.
S'obtenen perfils a fi de personalitzar el tracte conforme a les seves característiques o necessitats i poder així dirigir-li les novetats més convenients.
Legitimació: Per a l'enviament d'informació sobre els títols propis de la Universitat de València la base de legitimació és el consentiment de l'interessat.
Destinataris: Fundació Universitat-Empresa de Valéncia and Universitat de València
Termini: Les dades de l'Usuari seran conservats fins que sol·liciti la seva baixa, s'oposi o revoqui el seu consentiment.
Drets: Accedir, rectificar i suprimir les dades així com altres drets com s'explica a la informació addicional.
Amplieu informació: www.adeituv.es/politica-de-privacidad.

FAQS
 
Imprimir la informaciò