Tecnologia disruptiva i consum col·laboratiu: Una aproximació als principals conflictes de les Startups i la legislació i les possibilitats d'autoregulació de la nova economia +
Una aproximación a los principales conflictos de las Startups
1. La tecnología como modo de organización de
empresas
2. Últimas tendencias en startups de consumo
colaborativo
3. Principales conflictos jurídicos y económicos a
los que se enfrentan las Starups colaborativas
UN NUEVO DERECHO PARA LA ECONOMÍA
COLABORATIVA: REGULACIÓN, DESREGULACIÓN Y
RECALIBRACIÓN DEL RÉGIMEN JURÍDICO DE LA
ACTIVIDAD ECONÓMICA EN LA ERA DE LAS
PLATAFORMAS
1. Los modelos de negocio en la economía de las
plataformas tecnológicas
1.1. Rasgos distintivos de la economía colaborativa o
economía de plataformas tecnológicas
1.2. El problema del nominalismo: los distintos
criterios de clasificación de las actividades de la
economía colaborativa
1.3. La incidencia de la tecnología en el modelo de
negocio: implicaciones jurídicas de las plataformas
2. El régimen jurídico de la actividad empresarial en la
economía colaborativa.
2.1. El (difícil) encaje de las plataformas tecnológicas de la economía colaborativa como Servicios de la Sociedad de la Información
2.2. Los principios de regulación económica eficiente y la economía colaborativa
2.3. La confluencia de plataformas, prosumidores y empresarios en el mercado: la necesidad de nivelar el terreno de juego.
2.4. Los límites del Derecho de la competencia desleal
2.5. Referencia a las iniciativas reguladoras en la
Unión Europea y el Derecho comparado.
2.6. Referencia general al marco regulatorio español
3. Una recalibración jurídica para un mundo nuevo:
principales problemas jurídicos de la actividad empresarial en la economía de las plataformas.
3.1. Libre competencia, desregulación y riesgo de
monopolio
3.2. Derecho de consumo y estatuto del prosumidor
3.3. Un régimen jurídico para la reputación digital
3.4. El contrato de intermediación entre las plataformas y sus usuarios. Especial referencia a las
cláusulas de exoneración de responsabilidad
3.5. El problema de la fiscalidad desde el punto de
vista del Derecho privado
3.6. Normativa de seguridad y el sistema de licencias en la nueva economía
3.7. El ámbito de responsabilidad de las
plataformas
3.8. Pautas desde el Derecho privado para una regulación jurídica de las externalidades de la economía colaborativa
Legislació aplicable als prestadors de servicis a través de plataformes virtuals +
Nuevos indicios de laboralidad
aplicados a las plataformas
virtuales y empresas de economía
colaborativa
1.1 ¿Trabajadores
Laborales o autónomos?
1.2 Indicios de
laboralidad clásicos
aplicados a la economía
digital
1.3 Nuevos indicios de
laboralidad aplicados a la
prestación de servicios en
plataformas virtuales
Cooperativas de trabajo asociado y
cooperativas de facturación
2.1 Normativa aplicable a
las cooperativas de
trabajo asociado
2.2 Constitución y
funcionamiento de las cooperativas
2.3 Legalidad del uso de
las cooperativas de
facturación El derecho aplicable a las
plataformas de empleados del
hogar (limpiadores, cuidadores,
enfermeras, fisioterapeutas
jardineros, etc&)
2.1 La contratación de
servicios en el hogar en
régimen de autónomos
2.2. El régimen especial
de empleados del hogar
2.3 Requisitos y
autorizaciones para
empresas que
intermedien en el
mercado de empleados del hogar
La Labor d'ordenació de l'economia col·laborativa per part de les Administracions Públiques: repartiment competencial i potestats +
2.1.1 Economía colaborativa y la transformación
económica y social
2.1.2 Los nuevos modelos de consumo producto de la emergencia de las plataformas digitales de
intermediación
2.1.3 ¿Es posible una autorregulación de la economía colaborativa?
2.1.4 La necesidad de ordenación de los nuevos sectores públicos
2.1.5 La regulación comparada de la economía colaborativa
2.1.6. Directrices europeas
2.1.7. Normativas autonómica y local sobre los sectores colaborativos
2.1.8 La economía colaborativa y su afección a la vida local
2.1.9 Reparto de competencias y coordinación para la regulación de la economía colaborativa en el sector del alojamiento
2.1.10 Reparto de competencias y coordinación para la regulación de la economía colaborativa en la movilidad urbana y el transporte colaborativo
La regulación del
alojamiento colaborativo
2.1.1 Las nuevas formas de alojamiento vacacional
y turístico
2.1.2 Naturaleza jurídica del alojamiento colaborativo y figuras limítrofes
2.1.3 La regulación del alojamiento colaborativo fuera de nuestras fronteras; soluciones europeas
2.1.4 Las nuevas formas de alojamiento en nuestro ordenamiento jurídico
2.1.5 El alquiler turístico de vivienda completa
2.1.6. El alquiler turístico de habitaciones
2.1.7 Protección de los usuarios turísticos
2.1.8 Protección del medio ambiente y del territorio
2.1.9 Protección de la economía Regulación del
transporte colaborativo
2.1.1 El denominado transporte colaborativo
2.1.2 Los nuevos tipos de
transporte
2.1.3 Problemática derivada de la nueva
movilidad colaborativa
2.1.4 Plataformas colaborativas de
transporte
2.1.5 El entornoregulatorio del transporte colaborativo
2.1.6. Problemas de competencia; el papel de la CNMC
2.1.7 La jurisprudencia europea sobre el caso UBER
2.1.8 Situación actual y desarrollo futuro
LA REPRESSIÓ DE LA COMPETÈNCIA DESLLEIAL I L'ECONOMIA COL·LABORATIVA +
1. La Ley 3/1991, de 10 de enero, de Competencia Desleal: rasgos esenciales del modelo actual de
regulación de la competencia en el mercado
2. La cláusula general prohibitiva de la deslealtad entre empresarios y su aplicación a la economía
colaborativa.
3. Las conductas desleales entre empresarios tipificadas en la Ley 3/1991 y su aplicación en la economía colaborativa.
4. La cláusula general prohibitiva de la deslealtad entre empresarios y consumidores y su aplicación a la economía colaborativa.
5. Las conductas desleales con consumidores tipificadas en la Ley 3/1991 y su aplicación en la economía colaborativa.
6. Las acciones derivadas de la competencia desleal
7. El desarrollo de códigos de conducta para la
economía colaborativa
8. Especial referencia a la deslealtad por violación
de normas en la jurisprudencia española: la vidriosa aplicación del art. 15 Ley 3/1991 a la economía colaborativa.
COMPETÈNCIA EN L'ERA DE LA "SHARING ECONOMY"; i aspectes legals del crowdfunding +
1. Definició delmercado rellevant
a. intermediació digital
b. prestació del servici
2. Col·lusió
a. Preu fixat per algoritmes
b. Hub-and-spoke cartels
c. Fixació de preus
3. Abusos deposició de domini i abús de dependència econòmica
a. Posició de domini absoluta orelativa
i. Winner takes it all effect
ii. Efectes de xarxa
iii. Barreres d'entrada: el paper de les plataformes com gatekeepers
b. Abusos derivats de les asimetries de poder
c. Essencial facilitites doctrine i interoperabilitat
4. Ús del big data Aspectes legals del crowdfunding I. El fenomen del Crowdfunding
1. Concepte 2. Característiques bàsiques
3. Tipus de crowdfunding
II. Crowdfunding d'inversió
1. Modalitats: Securities crowdfunding i Profit-sharing crowdfunding
2. Normes aplicables a Europa: normes U.E. i normes nacionals
III. Regulació del Securities crowdfunding a Espanya 1. Normes aplicables a la transacció principa
2. Regulació de les plataformes de financiació
Aspectes tributaris en l'economia col·laborativa +
I. Cuestiones introductorias: principales sectores de la economía colaborativa con trascendencia tributaria
Ii. Implicaciones tributarias del prestador de bienes y servicios con ánimo de lucro o sin él y vendedor de productos
A) Alojamiento
1. Imposición estatal sobre la renta: IRPF, IS e IRNR
2. Imposición estatal sobre el consumo: IVA
3. Imposición local: IAE
4. Algunas medidas contra la evasión fiscal: un recorrido por el Derecho comparado
B) Transporte
1. Imposición estatal sobre la renta: IRPF, IS e IRNR
2. Imposición estatal sobre el consumo: IVA
3. Imposición local: IAE
4. Algunas medidas contra la evasión fiscal: un recorrido por el Derecho comparado
C) Otras plataformas de alquiler y venta
1. Imposición estatal sobre la renta: IRPF, IS e IRNR
2. Imposición estatal sobre el consumo: IVA
3. Imposición local: IAE
4. Algunas medidas contra la evasión fiscal: un recorrido por el Derecho comparado
III. Implicaciones tributarias de la intermediacion de
plataformas (virtuales) en la prestación de bienes y
servicios y venta de productos
A) Empresas con residencia fiscal española: IS e IVA
B) Empresas con residencia fiscal en el extranjero:
1. Modelo de tributación: fórmula de elusión fiscal
2. Establecimiento permanente en España: IRNR y Convenios para evitar la Doble Imposición
a) MC OCDE
b) Proyecto BEPS
c) La Convención Multilateral para aplicar las medidas BEPS
C) Referencia al comúnmente conocido Impuesto Turístico