Introducció a la Psicofarmacología +
1. UNITAT 1: HISTÒRIA DE LA PSICOFARMACOLOGÍA
1.1. Introducció
1.2. Definició actual de Psicofarmacología
1.3. Història de la Psicofarmacología
1.3.1. Precedents
1.3.2. . Sorgiment de la Psicofarmacología moderna
1.3.2.1. Antecedents
1.3.2.2. Troballes neuroquímicos
1.3.2.3. Descobriment dels primers psicofàrmacs
1.4. Conclusions
2. UNITAT 2: PRINCIPIS DE LA NEUROTRANSMISSIÓ QUÍMICA
2.1. Comunicació entre neurones
2.2. Neurotransmissors, Neuromoduladores i Cotransmisores
2.3. Classes de Neurotransmissors
3. UNITAT 3: FARMACOLOGIA DE LA SINAPSI QUÍMICA
3.1. Com modifiquen els fàrmacs la neurotransmissió sináptica
4. UNITAT 4: ELS RECEPTORS COM A OBJECTIUS DE L'ACCIÓ FARMACOLÒGICA
4.1. Classificació dels receptors
4.2. Modulació alostérica
5. UNITAT 5: SENTIT DE LA NEUROTRANSMISSIÓ
5.1. Preposicions importants de la neurotransmissió: l'amb, des de, en, per a, per de un neurotransmissor
6. UNITAT 6: FARMACOCINÈTICA I FARMACODINÀMICA
6.1. Un preliminar&..Per què la Farmacocinètica i la Farmacodinàmica d'un medicament és important?
6.2. Farmacocinètica
6.2.1. Aplicacions
6.2.2. Aspectes cinètics dels processos LADME
6.2.3. Alliberament
6.2.4. Absorció
6.2.4.1. Propietats físic- químiques del fàrmac
6.2.4.2. Anatomia i fisiologia del lloc d'absorció
6.2.4.3. Abans de seguir&&Què és la biodisponibilitat?
6.2.4.4. Classificació de l'administració farmacològica
6.2.5. Distribució
6.2.5.1. Volum de distribució
6.2.5.2. Velocitat de distribució
6.2.5.3. Unió a proteïnes plasmàtiques
6.2.5.3.1. Interaccions per unió a proteïnes
plasmàtiques
6.2.5.3.2. Modificació per la unió a proteïnes
Plasmàtiques
6.2.5.4. Tipus de distribució
6.2.6. Metabolisme
6.2.6.1. Sistema oxidatiu *microsomal
6.2.6.2. Factors que modifiquen el metabolisme
6.2.6.3. Fàrmacs inductors i inhibidors enzimàtics
6.2.7. Excreció
6.2.7.1. Tipus d'excreció
6.2.8. Posologia
6.3. Fármacodinámica
6.3.1. Llocs d'unió fàrmac- receptor
6.3.2. Unió d'un fàrmac amb el seu receptor: Forces d'enllaç
6.3.3. Interacció fàrmac- receptor
6.3.4. Característiques de la unió fàrmac- receptor
6.3.5. Ligandos
6.3.6. Corba dosi- efecte
7. GLOSSARI
8. BIBLIOGRAFIA
9. BIBLIOGRAFIA WEB
10. CANALES RSS
Ansietat i Trastorns del son: Ansiolítics, sedants i hipnòtics +
1. INTRODUCCIÓ
2. ANSIOLÍTICS: HISTÒRIA
3. ANSIOLÍTICS QUE ACTÚANMEDIANTE EL SISTEMA GABA: BARBITÚRICS, MEPROBAMATO I BENZODIAZEPINES
3.1. BARBITÚRICS
3.2 MEPROBAMATO
3.3 BENZODIAZEPINES
4. ANSIOLÍTICS QUE ACTÚANMEDIANTE EL SISTEMA SEROTONINÈRGIC: BUSPIRONA
5. ANSIOLÍTICS QUE ACTÚANMEDIANTE EL SISTEMA NORADRENÉRGICO
6. ALTRES AGENTS AMB EFECTE ANSIOLÍTIC: HIDROXICINA I FITOTERÀPIA
7. APROXIMACIÓ TERAPÈUTICA SEGONS SÍNDROME ANSIOSA
7.1. MANEIG FARMACOLÒGIC DEL TRASTORN PER ANSIETAT GENERALITZADA (TAG)
7.2 MANEIG FARMACOLÒGIC DEL TRASTORN PER ANGOIXA, O TRASTORN PER PÀNIC
7.3 MANEIG FARMACOLÒGIC DE LES FÒBIES: FÒBIA SOCIAL, FÒBIA SIMPLE, I AGORAFÒBIA
7.4 MANEIG FARMACOLÒGIC DEL TOC
7.5 MANEIG FARMACOLÒGIC DEL TRASTORN PER ESTRÉS POSTTRAUMÀTIC
B. TRASTORNS DEL SON
1. INTRODUCCIÓ
2. CANVIS DELS TRASTORNS DEL SON DSM-IV RESPECTE AL DSM-V
3. INSOMNI
3.1. Descripció clínica
3.2. Agents que fomenten el somni
4. SOMNOLÈNCIA DIÜRNA EXCESSIVA I AGENTS QUE PROMOUEN L'ESTAT DE VIGÍLIA
4.1. Descripció clínica
4.2. Agents que fomenten la vigília
Esquizofrènia: Neurolèptics +
3.1 ESQUIZOFRÈNIA
3.1.1 INTRODUCCIÓ
3.1.2 SIMPTOMATOLOGIA
3.1.3. DESCRIPCIÓ CLÍNICA
3.1.4 BASES GENÈTIQUES DE L'ESQUIZOFRÈNIA
3.1.5 HIPÒTESIS EXPLICATIVES DE L'ESQUIZOFRÈNIA
3.1.6 L'ESQUIZOFRÈNIA COM UN TRASTORN NEUROLÒGIC
3.1.7 RELACIÓ ENTRE EL DANY CEREBRAL I ELS SÍMPTOMES POSITIUS, NEGATIUS I COGNITIUS
3.2. ANTIPSICÒTICS
3.2.1 INTRODUCCIÓ
3.2.2 MECANISME D'ACCIÓ COMUNA
3.2.3 USOS CLÍNICS
3.2.4 TIPUS D'ANTIPSICÒTICS
3.2.5 RECOMANACIONS PRÀCTIQUES PER A TRACTAMENT AMB ANTIPSICÒTICS
3.2.6 REHABILITACIÓ COGNITIVA
Trastorns de l'humor: Antidepressius. +
-IMAOs
-Tricíclics
-ISRS
-Antagonistes de la recaptació de Ne i Dona
-Antagonistes de la recaptació de 5-HT i Ne
-Fàrmacs d'acció dual
-Estabilitzadors de l'afecte
Psicoestimulantes +
1. PSICOESTIMULANTES
1.1. INTRODUCCIÓ
1.2.MECANISME GENERAL D'ACCIÓ
1.3. EFECTES DELS PSICOESTIMULANTES
2. METILFENIDATO
2.1. INTRODUCCIÓ
2.2. BREU RESSENYA HISTÒRICA
2.3 FARMACOCINÈTICA
2.4. FARMACODINÀMICA
2.5. TIPUS DE METILFENIDATO
2.6. INTERACCIONS, EFECTES ADVERSOS I TOXICOLOGIA DELS PSICOESTIMULANTES
2.7. ADDICCIÓ METILFENIDATO
2.8. ATOMOXETINA VS METILFENIDATO
2.9. TRACTAMENT DE TDAH AMB PSICOESTIMULANTES. PRINCIPIS GENERALS
3. AMFETAMINES
3.1. INTRODUCCIÓ
3.2. BREU RESSENYA HISTÒRICA
3.3. FARMACOCINÈTICA
3.4. FARMACODINÀMICA
3.5. ADMINISTRACIÓ PULSATIVA VS LENTA/MANTINGUDA
3.6. APLICACIONS TERAPÈUTIQUES
3.7. ABÚS I/O DEPENDÈNCIA DE LES AMFETAMINES
4. COCAÏNA
4.1. INTRODUCCIÓ
4.2. BREU RESSENYA HISTÒRICA
4.3. FARMACOCINÈTICA I FARMACODINÀMICA
5. CAFEÏNA I METILXANTINAS
5.1. INTRODUCCIÓ
5.2. FARMACOCINÈTICA (CAFEÏNA)
5.3. FARMACODINÀMICA (CAFEÏNA I TEOFILINA)
5.4. APLICACIONS TERAPÈUTIQUES
Malaltia de Parkinson: Antiparkinosnianos +
1. MALALTIA DE PARKINSON. BREU RESSENYA HISTÒRICA
2. TRASTORNS DEL MOVIMENT
2.1. GANGLIS BASALS
2.2. FUNCIONALITAT DELS GANGLIS BASALS
2.3. PARKINSONISME
3. MALALTIA DE PARKINSON
3.1. CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES
3.1.1. Acinesia
3.1.2. Rigidesa
3.1.3. Tremolor
3.1.4. Alteracions posturals
3.1.5. Dades epidemiològiques
3.2. ETIOPATOGÈNIA DE LA EP
3.2.1. Edat i degeneració neuronal
3.2.2. Factors genètics
3.2.3. Factors ambientals
3.3. DIAGNÒSTIC DE LA EP
3.3.1. Criteris diagnòstics de la EP.
3.3.2. Diagnòstic diferencial de la EP
4. NEUROPSICOLOGIA I MALALTIA DE PARKINSON
4.1. DETERIORACIÓ COGNITIVA EN LA EP
4.1.1. Atenció
4.1.2. Memòria
4.1.3. Funcions executives
4.1.4. Praxi
4.1.5. Funcions visuoespacials
4.1.6. Llenguatge
PSICOFARMACOLOGÍA BASADA EN L'EVIDÈNCIA: MALALTIA DE PARKINSON (EP)
5. INTRODUCCION
6. PRECURSORS DE LA DOPAMINA
7. AGONISTAS DOPAMINÈRGICS PER AL TRACTAMENT DE LA EP
8. FARMACOS ANTICOLINERGICOS PER AL TRACTAMENT DE LA EP
9. INHIBIDORS DE LA MONOAMINO-OXIDASA B (IMAOB)
10. INHIBIDORS DE LA COMT PER AL TRACTAMENT DE LA EP
11. INHIBIDORS DE LA DOPA DESCARBOXILASA/ PRECURSORS DE LA DONA/ INHIBIDORS DE LA COMT
12. TRACTAMENT INICIAL PER ALS SÍMPTOMES MOTORS DE LA EP PRIMERENCA
13. TRACTAMENT DE LES FLUCTUACIONS MOTORES (TAULA 5)
14. TRACTAMENT DE LA DISCINÈSIA
15. TRACTAMENT DE LES NÀUSEES
TRACTAMENT DE LES CONDUCTES IMPULSIVES I COMPULSIVES, SÍNDROME DE DESREGULACIÓ DOPAMINÈRGICA I DELS ACTES IMPULSIUS
17.TRACTAMENT DE LA PSICOSI EN LA EP
18. TRACTAMENT DELS SINTOMAS NO MOTORS DE LA EP
Epilèpsia: Fàrmacs antiepilèptics (FAEs) +
CONCEPTE D'EPILÈPSIA I MALALTIA *EPILEPTICA.
HISTÒRIA DE L'EPILÈPSIA
MANIFESTACIONS *CLINICAS DE L'EPILÈPSIA
CRISI *EPILEPTICAS GENERALITZADES
CRISIS *EPILEPTICAS PARCIALS O FOCALS
AURES
CRISIS MOTORES SIMPLES
CRISIS D'ABSÈNCIA O *DIALEPTICAS
CRISI *AUTONOMICAS
SIGNES MOTORS *LATERALIZADORES EN LES CRISIS MOTORES COMPLEXES
SIGNES DEL *LOBULO TEMPORAL NO DOMINANT
ALTERACIONS DEL LLENGUATGE EN LES CRISIS FOCALS
SIGNES *LATERALIZADORES EN LES CRISIS SECUNDÀRIAMENT GENERALITZADES
SIGNES *LATERALIZADORES EN LES CRISIS FOCALS (PRES DE N. *FOLDVARYSCHAEFER I *COLS.)
ETIOLOGIA I *CLASIFICACION DE LES EPILÈPSIES EN LA INFÀNCIA
NOVA PROPOSADA DE *CLASIFICACION DE LA LLIGA INTERNACIONAL CONTRA L'EPILÈPSIA
SÍNDROMES GENERALITZADES:
SÍNDROME DE *WEST
EPILÈPSIA BENIGNA INFANTIL AMB PAROXISMES CENTRE-TEMPORALS
SIMPTOMÀTICS
*SINDROMES ESPECIALS
CONVULSIONS FEBRILS
SÍNDROMES EPILÈPTIQUES I SÍNDROMES RELACIONADES (*ILAE 2001 )
CRISIS NEONATALS BENIGNES FAMILIARS
EPILÈPSIA FRONTAL NOCTURNA AUTOSÒMICA DOMINANT
DIAGNOSTIQUE DE LES EPILÈPSIES
OBJECTIUS DE L'ANAMNESI DAVANT LA SOSPITA DE CRISI EPILÈPTICA:
DETERMINAR AMB CERTESA SI L'ORIGEN DE L'EPISODI ÉS O NO EPILÈPTIC
DELIMITAR CRISI PROVOCADA (AGUDA SIMPTOMÀTICA) O NO PROVOCADA (EPILÈPSIA)
DIAGNÒSTIC ETIOLÒGIC
DIAGNÒSTIC DEL TIPUS DE CRISI
DIAGNÒSTIC DE LA SÍNDROME EPILÈPTICA
COMPONENTS DE LA HISTÒRIA CLÍNICA DE L'EPILÈPSIA:
HISTÒRIA DE L'EPISODI
HISTÒRIA DE L'EPILÈPSIA
ANTECEDENTS PERSONALS
ANTECEDENTS FAMILIARS
ESTIL DE VIDA
ESQUEMA DIAGNOSTIQUE DAVANT UNA CRISI EPILÈPTICA
EXPLORACIONS COMPLEMENTÀRIES
1-ELECTROENCEFALOGRAMA (*EEG)
2-NEUROIMATGERIA
3-ESTUDIS *BIOQUIMICOS
COMORBIDITAT EN EPILÈPSIA
COMORBIDITAT EPILÈPSIA-MIGRANYA
COMORBIDITAT *PSIQUIATRICA
EL PROBLEMA SOCIOSANITARI DE L'EPILÈPSIA
EPIDEMIOLOGIA DE L'EPILÈPSIA
MORBIDITAT DEL PACIENT EPILÈPTIC
MORTALITAT DEL PACIENT AMB EPILÈPSIA
DISCAPACITAT I DEPENDÈNCIA.
DESPESA SOCIOSANITÀRIA
EPILÈPSIA *FARMACORESISTENTE- IMPACTE SOCIOECONÒMIC
EPILÈPSIA I CONDUCCIÓ
*FISIOPATOLOGIA DE LES CRISIS *EPILEPTICAS I DE L'EPILÈPSIA
ICTOGENESIS
EPILEPTOGENESIS
CARACTERISTICAS DELS *FARMACOS ANTIEPILEPTICOS. CONCEPTE DE NEUROMODULACION
MECANISME DE *ACCION
EFICÀCIA
*FARMACOCINETICA
EFECTES ADVERSOS
RECOMANACIONS
DIETA CETÓGENA
ESTIMULACIÓ DEL NERVI VAGUE
ALTRES TRACTAMENTS
ESTAT DE MAL EPILEPTICO
TIPUS D'ESTAT DE MAL EPILÈPTIC
DIAGNÒSTIC
TRACTAMENT
Demències Degeneratives: Anticolinesteràsics reversibles i Antiglutamatérgicos i Nutracéuticos +
demències, alzheimer, nutracéuticos, anticolinesteràsics
Treball Final de Màster (TFM) +
treball final de màster