31.ª Edición - Código 25711050

Array ( [CODIGO] => 25711050 [EDICION] => 31 [SITUACION] => Aprobado [SITUACION_BIS] => Pendiente [MATRICULA] => 6000 [MATRICULA_2] => 500 [MATRICULA_3] => 0 [HORAS] => 60.00 [FECHA_INICIO] => 10/12/2025 [FECHA_FIN] => 30/09/2026 [LUGAR] => Aula Virtual UV-ADEIT [NOMBRE_EMPRESA_ORGANIZADOR] => Facultat de Medicina i Odontologia [FECHA_FIN_PREINSCRIPCION] => 17/09/2025 [AREA] => 7 [NOMBRE_EMPRESA_PATROCINADO] => [NOMBRE_EMPRESA_COLABORADOR] => [OBSERVACIONES_PREINSCRIPCION] => [TIPO_DOCENCIA] => Presencial [TIPO_DOCENCIA_1] => 2 [TIPO_DOCENCIA_2] => Semipresencial [AULA_VIRTUAL_ADEIT] => 1 [TIPO_CURSO] => Postgrado [TIPO_CURSO_1] => Título Propio de Pos [DIRECCION_URL] => [AÑO_CURSO] => 37 [URL_VIDEO] => [URL_FACEBOOK] => [URL_TWITTER] => [META_TITLE] => [META_DESCRIPTION] => [META_KEYWORDS] => [DIRECCION_CURSO_CORTO] => reproduccion-humana [GESTOR_NOMBRE] => María [GESTOR_APELLIDOS] => Palau Montoro [GESTOR_EMAIL] => maria.palau@fundacions.uv.es [ADMINISTRATIVO_NOMBRE] => Juan Carlos [ADMINISTRATIVO_APELLIDOS] => Platero Andrés [ADMINISTRATIVO_EMAIL] => juan.c.platero@fundacions.uv.es [ES_INTERNO] => 1 [EMAIL_EXTERNO] => formacion@adeituv.es [PREINSCRIPCION_WEB] => 0 [URL_AULA_VIRTUAL] => [OFERTADO_OTRO] => 0 [ID_CURSO_OFERTADO] => 0 [DESCRIPCION_OFERTADO] => [TELEFONO_EXTERNO] => 96 160 3000 [MATRICULA_PDTE_APROBACION] => 1 [ID_IDIOMA] => 4 [PUBLICAR_WEB] => 0 [area_curs] => Cooperación y Desarrollo [NOMBRE_CURSO] => Máster de Formación Permanente en Reproducción Humana [TITULACION] => Máster de Formación Permanente [HORARIO] => Online [REQUISITOS_TITULACION] => Licenciados en Medicina, Especialistas en Obstetricia y Ginecología. * Para estudiantes extranjeros, deberán aportar el título de médico homologado en España, si el estudiante no tiene el título homologado tendrá una estancia práctica como observador, no pudiendo realizar ningún tipo de actividad asistencial. * Médicos Residentes del Hospital colaborador en prácticas ( Hospital la FE ). [REQUISITOS_OTROS] => [ARG_VENTA] => 1. Conocer el funcionamiento del aparato reproductor 2. Analizar y tratar las principales causas de esterilidad en la pareja y, especialmente, los efectos de la edad sobre el sistema reproductivo 3. Saber manejar a pacientes sometidos a tratamientos de reproducción asistida 4. Entrar en contacto con los principales procesos que se realizan en un laboratorio de reproducción asistida. [ARG_VENTA2] => [AÑO_CURSO_DESC] => Curso 2025/2026 [MODALIDAD_EVALUACION] => Se trata de un Master semi-presencial que se imparte online, y que consta de un sistema de prácticas en los centros colaboradores, Hospital Universitario La Fe, Hospital Clínico Universitario, e Instituto Valenciano de Infertilidad. Los objetivos del curso son: 1. Conocer el funcionamiento del aparato reproductor 2. Analizar y tratar las principales causas de esterilidad en la pareja y, especialmente, los efectos de la edad sobre el sistema reproductivo 3. Saber manejar a pacientes sometidos a tratamientos de reproducción asistida 4. Entrar en contacto con los principales procesos que se realizan en un laboratorio de reproducción asistida. Las asignaturas que lo componen dibujan un acercamiento al fenómeno global de la reproducción humana, incluyendo un acercamiento fisiopatológico, clínico y básico, con nociones generales de los procesos de investigación al respecto. Hay un trabajo fin de Máster de temática a consensuar entre alumno y tutor. La formación proporcionada prepara a los egresados para incorporarse al mercado laboral en unidades y centros de reproducción humana. [MODALIDAD_EVALUACION2] => [OBSERVACION_MATRICULA_1] => Grado Medicina-Residentes Hospitales Clínico o La Fe(seleccionados por la dirección) [OBSERVACION_MATRICULA_2] => Grado Medicina (con la especialidad ) [OBSERVACION_MATRICULA_3] => [SALIDA_PROFESIONAL] => Inserción profesional en unidades de reproducción asistida del sistema público o privado de salud. [CRITERIO_ADMISION] => Profesionales con Grado o Licenciatura de Medicina y especialidad en Obstetricia y Ginecología. Residentes del Hospital Universitario La Fe según selección de los directores del Máster. * Para estudiantes extranjeros, deberán aportar el título de médico homologado en España. Si el estudiante no tiene el título homologado tendrá una estancia práctica como observador, no pudiendo realizar ningún tipo de actividad asistencial. La selección se realizará de acuerdo con el curriculum vitae aportado por los alumnos. [CRITERIO_ADMISION2] => [CRITERIO_ADMISION3] => [FORMACION_APRENDIZAJE] => Comprensión de los conocimientos que se han impartido sobre la fisiología y patología de la reproducción humana, incluyendo los métodos de tratamiento de sus disfunciones, y los resultados de su aplicación. El alcance de esos conocimientos se evaluará con pruebas específicas, acompañadas de trabajos ajustados a los requerimientos de cada una de las asignaturas y el trabajo de final de Master. [FORMACION_APRENDIZAJE2] => [FORMACION_APRENDIZAJE3] => [ANO_CURSO_DESC] => Curso 2025/2026 [programa] => Array ( [0] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 25711050 [AÑO_CURSO] => 37 [CODIGO] => 2 [NOMBRE_MATERIA] => Técnicas reproducción asistida [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Tècniques reproducció assistida [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => Indicar el programa detallado que se impartirá en la asignatura Estructura de una clínica de reproducción asistida: se detalla la composición, estructura y particularidades de los centros de reproducción asistida Evolución Histórica de las TRA: la comprensión del desarrollo histórico en los conocimientos de la fisiología de la reproducción y su tratamiento es un aspecto básico para poder Procedimientos Diagnósticos: el laboratorio de análisis clínicos en la clínica de reproducción: una de las partes fundamentales en los tratamientos de reproducción asistida es el laboratorio de análisis clínicos, donde se llevan a cabo los test diagnósticos y pruebas clínicas asociados a los tratamientos. Procedimientos de baja complejidad: inseminaciones artificiales y congelación del semen. Ambas técnicas son los procedimientos técnicamente más sencillos Procedimientos de alta complejidad: las técnicas de alta complejidad, como la FIV e ICSI, han permitido en los últimos años la paternidad en parejas con problemas severos de fertilidad. En este apartado, se detallan sus usos procedimientos, y tasas de efectividad. Donación de gametos: ovocitos y semen: la cesión de gametos por parte de un donante a parejas o mujeres que se plantean tener familia es una de las alternativas terapéuticas más importantes dentro de las técnicas de reproducción. Técnicas de Biología molecular aplicadas y Desarrollo futuro: investigación en reproducción asistida: La velocidad vertiginosa a la que se suceden los descubrimientos científicos y se implementan avances en esta área hace necesaria una actualización constante de las tecnologías punta que permiten combatir la infertilidad. Prevención de riesgos y Tratamiento de residuos generados en una clínica de Reproducción: en el desarrollo de la actividad clínica en un centro de reproducción asistida, es fundamental una formación en riesgos laborales específicos, así como su vinculación con los residuos generados en el mismo. [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => Indicar el programa detallat que s'impartirà en l'assignatura Estructura d'una clínica de reproducció assistida: es detalla la composició, estructura i particularitats dels centres de reproducció assistida Evolució Històrica de les TRA: la comprensió del desenvolupament històric en els coneixements de la fisiologia de la reproducció i el seu tractament és un aspecte bàsic per a poder Procediments Diagnòstics: el laboratori d'anàlisis clíniques en la clínica de reproducció: una de les parts fonamentals en els tractaments de reproducció assistida és el laboratori d'anàlisis clíniques, on es duen a terme els test diagnòstics i proves clíniques associats als tractaments. Procediments de baixa complexitat: inseminacions artificials i congelació del semen. Totes dues tècniques són els procediments tècnicament més senzills Procediments d'alta complexitat: les tècniques d'alta complexitat, com la FIV i ICSI, han permés en els últims anys la paternitat en parelles amb problemes severs de fertilitat. En aquest apartat, es detallen els seus usos procediments, i taxes d'efectivitat. Donació de gàmetes: ovòcits i semen: la cessió de gàmetes per part d'un donant a parelles o dones que es plantegen tindre família és una de les alternatives terapèutiques més importants dins de les tècniques de reproducció. Tècniques de Biologia molecular aplicades i Desenvolupament futur: investigació en reproducció assistida: La velocitat vertiginosa a la qual se succeeixen els descobriments científics i s'implementen avanços en aquesta àrea fa necessària una actualització constant de les tecnologies punta que permeten combatre la infertilitat. Prevenció de riscos i Tractament de residus generats en una clínica de Reproducció: en el desenvolupament de l'activitat clínica en un centre de reproducció assistida, és fonamental una formació en riscos laborals específics, així com la seua vinculació amb els residus generats en aquest. [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 1 ) [1] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 25711050 [AÑO_CURSO] => 37 [CODIGO] => 11 [NOMBRE_MATERIA] => Anticoncepcion y climaterio [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Anticoncepcion i climateri [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => Impacto de la anticoncepción. Anticoncepción hormonal oral. Anticoncepción hormonal parenteral Anticoncepción intrauterina Anticoncepción definitiva Interrupción voluntaria del embarazo Endocrinología del climaterio Síntomas y calidad de vida Osteoporosis postmenopáusica Menopausia y enfermedad cardiovascular Terapia hormonal: estrógenos, progestágenos y andrógenos. Fitoestrógenos Terapia hormonal y cáncer. [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => Impacte de l'anticoncepció. Anticoncepció hormonal oral. Anticoncepció hormonal parenteral Anticoncepció intrauterina Anticoncepció definitiva Interrupció voluntària de l'embaràs Endocrinologia del climateri Símptomes i qualitat de vida Osteoporosi postmenopáusica Menopausa i malaltia cardiovascular Teràpia hormonal: estrògens, progestágenos i andrògens. Fitoestrógenos Teràpia hormonal i càncer. [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 2 ) [2] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 25711050 [AÑO_CURSO] => 37 [CODIGO] => 3 [NOMBRE_MATERIA] => Gametogénesis, ovogénesis, espermatogénesis y sus deficiencias [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Gametogénesis, ovogénesis, espermatogènesi i les seues deficiències [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => 1.RELEVANCIA BIOLÓGICA DE LA MEIOSIS. EL CICLO GAMÉTICO. En la meiosis, cada célula debe aun tener la mitad de carga genética. Así lleva de cada cromosoma, la copia materna o paterna. Esto requiere una maquinaria celular especial, que los homólogos se reconozcan entre sí y se junten antes de alinearse en el huso. En esta clase describiremos con detalle este proceso. 2-3. ESPERMATOGÉNESIS Y PRODUCCIÓN ESPERMÁTICA EN ELTESTÍCULO. La espermatogénesis es el proceso de diferenciación celular que conduce a la producción de espermatozoides. El proceso tiene lugar en los microtúbulos testiculares. Se describe en detalle en esta clase junto con la función del testículo. 4. MARCADORES DE CALIDAD SEMINAL La definición de un varón fértil/infértil presenta una extrema complejidad, ya que la situación puede ser variable en periodos cortos de tiempo, e incluso con diferentes parejas. La única herramienta comúnmente aceptada para el estudio del potencial fértil del varón es el análisis del semen según los criterios de la Organización Mundial de la Salud, no obstante presentamos alternativas al mismo. 5. FACTORES QUE AFECTAN LA CALIDAD SEMINAL ¿De qué depende la producción espermática del testículo? El número y la tasa de división de las espermatogonias, el funcionamiento de las células de Leydig y Sertoli, y de la interacción de todos ellos con los diferentes moduladores internos y externos de la espermatogénesis, dentro de las posibilidades de cada individuo. Existen diferentes factores externos o internos que han sido descritos como condicionantes de la calidad del semen que detallamos en la siguiente clase. 6. OVOGÉNESIS; DE LA OOGONIA AL OOCITO MII. FASES DE LA OVOGÉNESIS. El mecanismo más selectivo, el que debe de darse con mayor precisión es el de generación del folículo oocitario en el que se requiere de condiciones externas más específicas para mantener una situación más estable y predecible. En esta clase describiremos el crecimiento del ovocito y su avance por las distintas fases de la meiosis. [DESCRIPCION2] => 7. RELACIÓN OVOGÉNESIS-FOLICULOGÉNESIS Durante el desarrollo del folículo se requiere de la coordinación de complejas interacciones que se van produciendo entre las células agrupadas que forman parte de éste y el oocito, estas se detallan en la siguiente clase. 8. INDUCCIÓN DE LA OVULACIÓN La maduración del ovocito es estimulada por el pico de LH preovulatorio, transformándose en ovocitos totalmente desconectados de las células del cumulus. Esta desconexión hará que disminuya el flujo de las sustancias inhibidoras de la meiosis. Así pues la acción de esta hormona servirá mediante una serie de sucesos bioquímicos y moleculares intraovocitarios como estímulo en la reanudación de la meiosis produciéndose cambios tanto a nivel de núcleo como del citoplasma. En la clase hablamos con detalle de este proceso. 9. MARCADORES DE CALIDAD OVOCITARIA Las alteraciones en la madurez nuclear y citoplásmica pueden causar alteraciones en la morfología ovocitaria, siendo algunas de estas alteraciones visibles en el microscopio de contraste de fases, las trataremos con pormenor. 10. MADURACIÓN OVOCITARIA IN VITRO La base de la maduración in Vitro (MIV) es la maduración de ovocitos desde el estadio de vesícula germinal al Metafase II. Es un proceso complejo que se puede realizar en el laboratorio y que conoceremos en esta clase 11. PRODUCCIÓN DE GAMETOS IN VITRO A PARTIR DE HES CELLS: EL EJEMPLO DE CELULAS MADRE ADULTAS EN LOS TESTÍCULOS HUMANOS Desde el descubrimiento de las células madre y su potencial para curar enfermedades degenerativas ha avanzado mucho la investigación en este campo. Este tipo de células tienen una elevada potencialidad, es decir, son capaces de diferenciarse a diferentes tipos celulares y de ahí su importancia clínica. Este es un nuevo campo con un elevado potencial y que debe ser explorado. 12. MEJORA DE LA CALIDAD OVOCITARIA (CITOTRANSFER). La técnica de trasplante citoplásmico (citotransfer) se basa en la existencia de fa en el citoplasma afectados en algunas mujeres como determinados componentes genómicos, defectos en la expresión génica o la síntesis de proteínas durante el desarrollo y problemas funcionales en las mitocondrias [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => 1.RELLEVÀNCIA BIOLÒGICA DE LA MEIOSI. EL CICLE GAMÉTICO. En la meiosi, cada cèl·lula deu fins i tot tindre la meitat de càrrega genètica. Així porta de cada cromosoma, la còpia materna o paterna. Això requereix una maquinària cel·lular especial, que els homòlegs es reconeguen entre si i s'ajunten abans de #alinear en el fus. En aquesta classe descriurem amb detall aquest procés. 2-3. ESPERMATOGÈNESI I PRODUCCIÓ ESPERMÀTICA EN ELTESTÍCULO. L'espermatogènesi és el procés de diferenciació cel·lular que condueix a la producció d'espermatozoides. El procés té lloc en els microtúbuls testiculars. Es descriu detalladament en aquesta classe juntament amb la funció del testicle. 4. MARCADORS DE QUALITAT SEMINAL La definició d'un home fèrtil/infèrtil presenta una extrema complexitat, ja que la situació pot ser variable en períodes curts de temps, i fins i tot amb diferents parelles. L'única eina comunament acceptada per a l'estudi del potencial fèrtil de l'home és l'anàlisi del semen segons els criteris de l'Organització Mundial de la Salut, no obstant això presentem alternatives a aquest. 5. FACTORS QUE AFECTEN LA QUALITAT SEMINAL De què depén la producció espermàtica del testicle? El número i la taxa de divisió dels espermatogonis, el funcionament de les cèl·lules de Leydig i Sertoli, i de la interacció de tots ells amb els diferents moduladors interns i externs de l'espermatogènesi, dins de les possibilitats de cada individu. Existeixen diferents factors externs o interns que han sigut descrits com a condicionants de la qualitat del semen que detallem en la següent classe. 6. OVOGÉNESIS; DE LA OOGONIA A L'OÒCIT MII. FASES DE LA OVOGÉNESIS. El mecanisme més selectiu, el que ha de #donar amb major precisió és el de generació del fol·licle oocitario en el qual es requereix de condicions externes més específiques per a mantindre una situació més estable i predictible. En aquesta classe descriurem el creixement de l'ovòcit i el seu avanç per les diferents fases de la meiosi. [DESCRIPCION2_VAL] => 7. RELACIÓ OVOGÉNESIS-FOLICULOGÉNESIS Durant el desenvolupament del fol·licle es requereix de la coordinació de complexes interaccions que es van produint entre les cèl·lules agrupades que formen part d'aquest i l'oòcit, aquestes es detallen en la següent classe. 8. INDUCCIÓ DE L'OVULACIÓ La maduració de l'ovòcit és estimulada pel pic de LH preovulatorio, #transformar en ovòcits totalment desconnectats de les cèl·lules del cumulus. Aquesta desconnexió farà que disminuïsca el flux de les substàncies inhibidores de la meiosi. Així doncs l'acció d'aquesta hormona servirà mitjançant una sèrie de successos bioquímics i moleculars intraovocitarios com a estímul en la represa de la meiosi #produir canvis tant a nivell de nucli com del citoplasma. En la classe parlem amb detall d'aquest procés. 9. MARCADORS DE QUALITAT OVOCITARIA Les alteracions en la maduresa nuclear i citoplásmica poden causar alteracions en la morfologia ovocitaria, sent algunes d'aquestes alteracions visibles en el microscopi de contrast de fases, les tractarem amb detall. 10. MADURACIÓ OVOCITARIA IN VITRO La base de la maduració in vitro (MIV) és la maduració d'ovòcits des de l'estadi de vesícula germinal al Metafase II. És un procés complex que es pot realitzar en el laboratori i que coneixerem en aquesta classe 11. PRODUCCIÓ DE GÀMETES IN VITRO A partir de HES CELLS: L'EXEMPLE DE CELULAS MARE ADULTES EN ELS TESTICLES HUMANS Des del descobriment de les cèl·lules mare i el seu potencial per a curar malalties degeneratives ha avançat molt la investigació en aquest camp. Aquest tipus de cèl·lules tenen una elevada potencialitat, és a dir, són capaces de #diferenciar a diferents tipus cel·lulars i d'ací la seua importància clínica. Aquest és un nou camp amb un elevat potencial i que ha de ser explorat. 12. MILLORA DE LA QUALITAT OVOCITARIA (CITOTRANSFER). La tècnica de trasplantament citoplásmico (citotransfer) es basa en l'existència de fa en el citoplasma afectats en algunes dones com determinats components genómicos, defectes en l'expressió gènica o la síntesi de proteïnes durant el desenvolupament i problemes funcionals en els mitocondris [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 3 ) [3] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 25711050 [AÑO_CURSO] => 37 [CODIGO] => 1 [NOMBRE_MATERIA] => Fisiología de la reproducción humana [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Fisiologia de la reproducció humana [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => Indicar el programa detallado que se impartirá en la asignatura El primer capítulo del Máster establece la base de conocimientos necesaria para comprender el resto de la materia , fundamentalmente lo correspondiente a la parte médica. Es por ello que este capítulo es casi en su totalidad impartido por médicos integrantes del equipo del Instituto Valenciano de Infertilidad. En dicho capítulo, se lleva a cabo un repaso de la anatomía del aparato genital reproductor femenino y masculino así como de la fisiología reproductiva desde el punto de vista médico, explicando con detalle el funcionamiento del eje hipotálamo-hipófisis- gónada, que rige el funcionamiento del aparato reproductor. El objetivo es que los alumnos conozcan la dinámica del ciclo menstrual femenino, qué hormonas rigen dichos cambios y qué consecuencias a nivel local y sistémico tiene el correcto funcionamiento de las gónadas. Si bien nos centramos más en la mujer, también abordamos el factor masculino. El desglose de clases impartidas en este capítulo 1 es el siguiente: -Anatomía de los órganos reproductivos femeninos. Exposición teórica y gráfica de la ubicación del aparato reproductor femenino, así como la función reproductiva de todos los órganos integrantes. -Hormonas esteroideas y proteicas del eje reproductor. Agonistas y antagonistas de la GnRH. Esta clase es fundamental para comprender el funcionamiento del eje hipotálamo- hipófisis- ovario que rigen las hormonas proteicas y esteroideas del sistema reproductor y controlan el correcto ciclo menstrual y el buen funcionamiento de todos sus órganos diana. -Efecto de la edad sobre el sistema reproductivo de la mujer y el hombre. En esta clase se aborda el efecto del avance de la edad sobre la capacidad reproductiva en ambos sexos, incidiendo fundamentalmente en la mujer, ya que el paso de los años condiciona una mayor pérdida de la funcionalidad ovárica y, por ende, de la posibilidad de gestación. -Neuroendocrinología del sistema reproductor femenino. Esta clase vuelve a incidir en la fisiología del eje hipotálamo-hipófisis-ovario y explica su papel sobre el funcionamiento del ciclo menstrual. -Foliculogénesis, ovulación y función del cuerpo lúteo. Exposición de cómo transcurre un ciclo menstrual u ovulatorio natural, comenzando con el crecimiento y desarrollo del folículo (foliculogénesis), siguiendo por la ruptura del mismo (ovulación) y liberación del óvulo maduro y finalizando con la fase secretora que es modulada por la función del cuerpo lúteo. Estos conceptos son fundamentales para comprender posteriormente los tratamientos de estimulación ovárica llevados a cabo en los ciclos de reproducción asistida. -Análisis de indicadores bioquímicos y ecográficos de control del ciclo menstrual. El alumno aprende a identificar los cambios analíticos y físicos (visualizables por ecografía) que transcurren a lo largo del ciclo menstrual espontáneo. -Acción hormonal sobre el tracto genital. Efecto de cada una de las hormonas esteroideas o sexuales liberadas por las gónadas sobre el aparato genital. -Endocrinología deltestículo. Esta clase es impartida por un urólogo y explica el funcionamiento normal del testículo así como la anatomía del mismo. -Otros ejes endocrinos yobesidad. Efecto de la obesidad sobre la función reproductiva. También se repasan los efectos de otras glándulas endocrinas, como la glándula tiroides o suprarrenal, sobre dicha función. -El ciclo menstrual comparado con otros mamíferos. En esta última clase se compara el ciclo menstrual humano con el de otros mamíferos para apreciar las diferencias entre los mismos. [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => Indicar el programa detallat que s'impartirà en l'assignatura El primer capítol del Màster estableix la base de coneixements necessària per a comprendre la resta de la matèria , fonamentalment el corresponent a la part mèdica. És per això que aquest capítol és quasi íntegrament impartit per metges integrants de l'equip de l'Institut Valencià d'Infertilitat. En aquest capítol, es duu a terme un repàs de l'anatomia de l'aparell genital reproductor femení i masculí així com de la fisiologia reproductiva des del punt de vista mèdic, explicant amb detall el funcionament de l'eix hipotàlem-hipòfisi- gònada, que regeix el funcionament de l'aparell reproductor. L'objectiu és que els alumnes coneguen la dinàmica del cicle menstrual femení, quines hormones regeixen aquests canvis i quines conseqüències a nivell local i sistèmic té el correcte funcionament de les gònades. Si bé ens centrem més en la dona, també abordem el factor masculí. El desglossament de classes impartides en aquest capítol 1 és el següent: -Anatomia dels òrgans reproductius femenins. Exposició teòrica i gràfica de la ubicació de l'aparell reproductor femení, així com la funció reproductiva de tots els òrgans integrants. -Hormones esteroidals i proteiques de l'eix reproductor. Agonistas i antagonistes de la GnRH. Aquesta classe és fonamental per a comprendre el funcionament de l'eix hipotàlem- hipòfisi- ovari que regeixen les hormones proteiques i esteroidals del sistema reproductor i controlen el correcte cicle menstrual i el bon funcionament de tots els seus òrgans diana. -Efecte de l'edat sobre el sistema reproductiu de la dona i l'home. En aquesta classe s'aborda l'efecte de l'avanç de l'edat sobre la capacitat reproductiva en tots dos sexes, incidint fonamentalment en la dona, ja que el pas dels anys condiciona una major pèrdua de la funcionalitat ovàrica i, per tant, de la possibilitat de gestació. -Neuroendocrinología del sistema reproductor femení. Aquesta classe torna a incidir en la fisiologia de l'eix hipotàlem-hipòfisi-ovari i explica el seu paper sobre el funcionament del cicle menstrual. -Foliculogénesis, ovulació i funció del cos luti. Exposició de com transcorre un cicle menstrual o ovulatori natural, començant amb el creixement i desenvolupament del fol·licle (foliculogénesis), seguint per la ruptura del mateix (ovulació) i alliberament de l'òvul madur i finalitzant amb la fase secretora que és modulada per la funció del cos luti. Aquests conceptes són fonamentals per a comprendre posteriorment els tractaments d'estimulació ovàrica duts a terme en els cicles de reproducció assistida. -Anàlisi d'indicadors bioquímics i ecogràfics de control del cicle menstrual. L'alumne aprén a identificar els canvis analítics i físics (visualizables per ecografia) que transcorren al llarg del cicle menstrual espontani. -Acció hormonal sobre el tracte genital. Efecte de cadascuna de les hormones esteroidals o sexuals alliberades per les gònades sobre l'aparell genital. -Endocrinologia deltestículo. Aquesta classe és impartida per un uròleg i explica el funcionament normal del testicle així com l'anatomia d'aquest. -Altres eixos endocrins yobesidad. Efecte de l'obesitat sobre la funció reproductiva. També es repassen els efectes d'altres glàndules endocrines, com la glàndula tiroides o suprarenal, sobre aquesta funció. -El cicle menstrual comparat amb altres mamífers. En aquesta última classe es compara el cicle menstrual humà amb el d'altres mamífers per a apreciar les diferències entre aquests. [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 4 ) [4] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 25711050 [AÑO_CURSO] => 37 [CODIGO] => 4 [NOMBRE_MATERIA] => Producción In Vitro de Embriones. Cultivo de Embriones. [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Producció In vitro d'Embrions. Cultiu d'Embrions. [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => Es objetivo de este módulo presentar al alumno los diferentes métodos de multiplicación de embriones y gametos (clonación), tomando como modelo experimental especies de mamífero diferentes a la humana, aunque se reflexiona sobre las posibles aplicaciones reproductivas y terapéuticas que las diferentes metodologías de clonación pudieran derivar en nuestra especie. Se presentan las dos principales metodologías de multiplicación que implican o no reprogramación del genoma. Para ello, se requerirá que el alumno recurra a conceptos biológicos básicos, adquiridos a lo largo de módulos precedentes y que guiado por el profesor consolidará al finalizar este módulo. Es también objetivo de este módulo que alumno adquiera los conceptos básicos que le confieran capacidad crítica para la evaluación de documentos científicos o de divulgación social en el ámbito de la clonación. En un primer apartado se presenta la multiplicación de embriones con o sin reprogramación del genoma de origen. Un segundo apartado se centra en la multiplicación de gametos (partenogénesis y androgénesis) y los mecanismos de reconstrucción de embriones heteroparentales viables. Primero: Presentación del concepto de clonación y las diferentes metodologías de multiplicación de embriones, dependiendo de la necesidad de reprogramación o no; realizando una revisión crítica comparada de ambas. Presentación de las bases biológicas y tecnológicas requeridas para la multiplicación de embriones sin reprogramación. Segundo: Presentación de las bases biológicas y tecnológicas requeridas para la multiplicación de embriones según la metodología de trasplante nuclear, haciendo especial mención a la reprogramación de los núcleos donantes, preparación del ambiente receptor, sincronización e integración de ambos elementos e inicio de la reprogramación y el desarrollo embrionario. Se abundará, también en esta sesión, en la necesidad de reprogramación del genoma a clonar en función del grado de diferenciación, analizando las limitaciones que el ambiente receptor ejerce sobre el mismo y la necesidad de conservar la correcta ploidía en el embrión constituido. Tercero: Presentación de las técnicas de clonación gamética (partenogénesis y androgénesis), así como las diversas metodologías de reconstrucción dela dotación diploide heteroparental (embriones potencialmente viables). En este sentido, se realizará un estudio comparado de las diferentes metodologías mediante ejercicios interactivos profesor-alumno [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => És objectiu d'aquest mòdul presentar a l'alumne els diferents mètodes de multiplicació d'embrions i gàmetes (clonació), prenent com a model experimental espècies de mamífer diferents a la humana, encara que es reflexiona sobre les possibles aplicacions reproductives i terapèutiques que les diferents metodologies de clonació pogueren derivar en la nostra espècie. Es presenten les dues principals metodologies de multiplicació que impliquen o no reprogramació del genoma. Per a això, es requerirà que l'alumne recórrega a conceptes biològics bàsics, adquirits al llarg de mòduls precedents i que guiat pel professor consolidarà en finalitzar aquest mòdul. És també objectiu d'aquest mòdul que alumne adquirisca els conceptes bàsics que li conferisquen capacitat crítica per a l'avaluació de documents científics o de divulgació social en l'àmbit de la clonació. En un primer apartat es presenta la multiplicació d'embrions amb o sense reprogramació del genoma d'origen. Un segon apartat se centra en la multiplicació de gàmetes (partenogénesis i androgénesis) i els mecanismes de reconstrucció d'embrions heteroparentales viables. Primer: Presentació del concepte de clonació i les diferents metodologies de multiplicació d'embrions, depenent de la necessitat de reprogramació o no; realitzant una revisió crítica comparada d'ambdues. Presentació de les bases biològiques i tecnològiques requerides per a la multiplicació d'embrions sense reprogramació. Segon: Presentació de les bases biològiques i tecnològiques requerides per a la multiplicació d'embrions segons la metodologia de trasplantament nuclear, fent especial esment a la reprogramació dels nuclis donants, preparació de l'ambient receptor, sincronització i integració de tots dos elements i inici de la reprogramació i el desenvolupament embrionari. S'abundarà, també en aquesta sessió, en la necessitat de reprogramació del genoma a clonar en funció del grau de diferenciació, analitzant les limitacions que l'ambient receptor exerceix sobre el mateix i la necessitat de conservar la correcta ploidía en l'embrió constituït. Tercer: Presentació de les tècniques de clonació gamética (partenogénesis i androgénesis), així com les diverses metodologies de reconstrucció dela dotació diploide heteroparental (embrions potencialment viables). En aquest sentit, es realitzarà un estudi comparat de les diferents metodologies mitjançant exercicis interactius professor-alumne [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 5 ) [5] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 25711050 [AÑO_CURSO] => 37 [CODIGO] => 6 [NOMBRE_MATERIA] => Prácticas [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Pràctiques [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => 1. Bases Endocrinas y Fisiológicas de la Reproducción 1.1.1. Anatomía de los órganos reproductivos femeninos 1.1.2. Hormonas esteroideas y proteicas del eje reproductor. Principales factores de crecimiento. Agonistas y antagonistas de la GnRH. MANEJO DEL ELLUMINATE: HERRAMIENTAS DE E-LEARNING 1.1.3 Moduladores selectivos de los receptores hormonales 1.1.4. Acción hormonal sobre el tracto genital: vagina, cuello, cuerpo, endometrio, trompa y mama. 1.2.1. Neuroendocrinología del ciclo menstrual. 1.2.2. Foliculogénesis, ovulación y función del cuerpo lúteo. 1.2.3. Otros ejes endoncrinos y obesidad GH-IGF, tiroides, suprarenal,&). 1.3.1. Endocrinología del testículo. 1.3.2. Efecto de la edad sobre el sistema reproductivo de la mujer y el hombre.( 1.3.3. Análisis de indicadores bioquímicos y ecográficos de control del ciclo menstrual: TB, biopsia endometrial, determinaciones hormonales, ecografía 1.3.4. El ciclo menstrual comparado con otros mamíferos 1.3.5. Trabajos 1.3.6. Anomalías de la diferenciación sexual 1.3.7. Pubertad 1.3.8. Dismenorrea 1.3.9. Hemorragias uterinas funcionales 2. Gametogénesis. Ovogénesis, Espermatogénesis y sus Deficiencias. 2.1.1. Gametogénesis : Relevancia biológica de la meiosis. El ciclo gamético. 2.1.2. Ovogénesis ; De la oogonia al oocito MII. Fases de la ovogénesis 2.1.3. Relaciónovogénesisfoliculogénesis 2.1.4. Inducción de la ovulación: 2.2.1. Marcadores de calidad ovocitaria 2.2.2. Espermatogénesis 2.2.3. Producción espermática en el testículo 2.2.4. Marcadores de calidad seminal. 2.3.1. Factores que afectan a la calidad seminal 2.3.2. Maduración ovocitaria in Vitro 2.3.3. Producción de gametos in vitro a partir de hES cells 2.3.4. Mejora de la calidad ovocitaria (citotransfer). 3. Fecundación, Desarrollo Embrionario y Técnicas de Obtención de Embriones Producidos In Vivo. 3.1. TRANSPORTE DE GAMETOS 3.1.1. Deposición y transporte del esperma 3.1.2. Funciones de los distintos tramos del tracto reproductor de la hembra en el transporte de esperma [DESCRIPCION2] => · El cérvix · El útero · El oviducto 3.1.3. Transporte ovocitario: de la superficie ovárica al ámpula 3.2. MADURACIÓN GAMÉTICA 3.2.1. El espermatozoide fecundante: Capacitación, Hiperactivación y Reacción Acrosómica 3.2.2. El ovocito MII: competencia nuclear y citoplasmática 3.3. FECUNDACIÓN 3.3.1. Penetración espermática 3.3.2. Fusión espermatozoide-ovocito 3.3.3. Cambios ovocitarios en respuesta al espermatozoide fecundante 3.3.4. Evaluación de la fecundación 3.3.5. Vida media de los gametos y anomalías en la fecundación 3.4. DESARROLLO EMBRIONARIO 3.4.1. Descripción del desarrollo embrionario 3.4.2. Pérdida de la zona pelúcida y elongación del embrión 3.4.3. Métodos quirúrgicos y no quirúrgicos de obtención de embriones producidos in vivo 4. Esterilidad 4.1.1. El ovario poliquístico. 4.1.2. La esterilidad . 4.1.3. Esterilidad cervical e inmunológica . 4.1.4. Esterilidad de causa uterina y tubárica . 4.2.1. La endometriosis . 4.2.2. Inseminación artificial . 4.2.3. Fecundación in Vitro: 4.2.4. Fecundación in Vitro: Casos especiales 4.3.1. Donación de ovocitos 4.3.2. Aborto de repetición 4.3.3. Manejo de la inducción de la ovulación y de la estimulación ovárica 4.3.4. a Trabajos SESIÓN POWERPOINT SESIÓN VPN y BUSQUEDA DE ARTICULOS CIENTIFICOS 5. Técnicas de Reproducción Asistida. 5.1.1. Estructura de una clínica de reproducción asistida. 5.1.2. Evolución Histórica de las TRA. 5.1.3. Procedimientos Diagnósticos: el laboratorio de análisis clínicos en la clínica de reproducción. 5.2.1. Procedimientos de baja complejidad: inseminaciones artificiales y congelación del semen 5.2.2. Procedimientos de alta complejidad: 5.2.3. Donación de gametos: ovocitos y semen. 5.3.1. Técnicas de Biología molecular aplicadas: 5.3.2. Desarrollo futuro: 5.3.3. Prevención de riesgos y tratamiento de residuos generados en una clínica de Reproducción. Trabajos 6. Producción In Vitro de Embriones. Cultivo de Embriones. 6.1.1. Cultivo celular. Generalidades. Aplicación a la clínica. [DESCRIPCION3] => 6.1.2. Medios de cultivo. 9.1.3. Desarrollo embrionario: De la fecundación al blastocisto. 6.2.1. Tipos de cultivo prolongado. Cómo obtener embriones en estadio de blastocisto: cocultivo y cultivo secuencial. 6.2.2. El Blastocisto: tipos y morfología. 6.2.3. Aplicación del cocultivo a la investigación. 6. 3.1. Pros y contras del cultivo prolongado. Trabajos 7. Investigación Básica en Reproducción Humana. 7.1.1. La investigación básica en RH. Tipos de Investigación. Creación de un Proyecto de Investigación en RH 7.1.2. Estudios in vitro. Cultivo celular. Cultivo de células epiteliales y estromales endometriales humanas. Modelo para estudios de receptividad endometrial. 7.1.3. Estudios in vitro. Cultivo celular. Cultivo de células de la granulosa humanas Modelo para estudios de hiperestimulación ovárica. 7.1.4. Localización morfológica inmunohistoquímica. Microscopía confocal y electrónica. 7.1.5. Citometría de flujo. Cell sorting. Aplicación para la separación de poblaciones celulares. 7.2.1. Técnicas de aislamiento y estudio de los ácidos nucleicos. Estudio del ADN. Southern Blot y PCR. Estudio del ARN. Northern Blot y RT-PCR 7.2.2. Tecnología de Microarray en Medicina Reproductiva 5.2.3. Bioinformática, Genebank , Pubmed y diseño de primers 7.2.4. Desarrollo de una herramienta molecular diagnóstica de receptividad endometrial: ERA 7.2.5. Técnicas de aislamiento y estudio de proteínas. Generalidades. Identificación de proteínas. Western Blot. 7.3.1. Estudios in vivo con animales de experimentación (I). Modelo para estudios del síndrome de hiperestimulación. 7.3.2. Estudios in vivo con animales de experimentación (II). Modelo para estudios de endometriosis. 7.3.3. Técnicas de micromanipulación embrionaria 7.3.4. RNA interferente 7.3.5. Legislación y Bioética Trabajos 8. Aspectos Éticos y Legales de las Técnicas de Reproducción Asistida. 8.1.1. Legislación sobre técnicas de reproducción humana asistida sobre técnicas de reproducción humana asistida 8.1.2. Puntos favorables y lagunas de la nueva normatíva 9. Anticoncepción y Climaterio Impacto de la anticoncepción. Anticoncepción hormonal oral. Anticoncepción hormonal parenteral Anticoncepción intrauterina Anticoncepción definitiva Interrupción voluntaria del embarazo Endocrinología del climaterio Terapia hormonal y cáncer. Síntomas y calidad de vida Osteoporosis postmenopáusica Menopausia y enfermedad cardiovascular Terapia hormonal: estrógenos, progestágenos y andrógenos. FITo estrógenos Terapia hormonal y cáncer [DESCRIPCION1_VAL] => 1. Bases Endocrines i Fisiològiques de la Reproducció 1.1.1. Anatomia dels òrgans reproductius femenins 1.1.2. Hormones esteroidals i proteiques de l'eix reproductor. Principals factors de creixement. Agonistas i antagonistes de la GnRH. MANEIG DEL ELLUMINATE: EINES D'E-learning 1.1.3 Moduladors selectius dels receptors hormonals 1.1.4. Acció hormonal sobre el tracte genital: vagina, coll, cos, endometri, trompa i mama. 1.2.1. Neuroendocrinología del cicle menstrual. 1.2.2. Foliculogénesis, ovulació i funció del cos luti. 1.2.3. Altres eixos endoncrinos i obesitat GH-IGF, tiroides, suprarenal,&). 1.3.1. Endocrinologia del testicle. 1.3.2. Efecte de l'edat sobre el sistema reproductiu de la dona i l'home.( 1.3.3. Anàlisi d'indicadors bioquímics i ecogràfics de control del cicle menstrual: #TB, biòpsia endometrial, determinacions hormonals, ecografia 1.3.4. El cicle menstrual comparat amb altres mamífers 1.3.5. Treballs 1.3.6. Anomalies de la diferenciació sexual 1.3.7. Pubertat 1.3.8. Dismenorrea 1.3.9. Hemorràgies uterines funcionals 2. Gametogénesis. Ovogénesis, Espermatogènesi i les seues Deficiències. 2.1.1. Gametogénesis : Rellevància biològica de la meiosi. El cicle gamético. 2.1.2. Ovogénesis ; De la oogonia a l'oòcit MII. Fases de la ovogénesis 2.1.3. Relaciónovogénesisfoliculogénesis 2.1.4. Inducció de l'ovulació: 2.2.1. Marcadors de qualitat ovocitaria 2.2.2. Espermatogènesi 2.2.3. Producció espermàtica en el testicle 2.2.4. Marcadors de qualitat seminal. 2.3.1. Factors que afecten la qualitat seminal 2.3.2. Maduració ovocitaria in vitro 2.3.3. Producció de gàmetes in vitro a partir de hES cells 2.3.4. Millora de la qualitat ovocitaria (citotransfer). 3. Fecundació, Desenvolupament Embrionari i Tècniques d'Obtenció d'Embrions Produïts In vivo. 3.1. TRANSPORT DE GÀMETES 3.1.1. Deposició i transport de l'esperma 3.1.2. Funcions dels diferents trams del tracte reproductor de la femella en el transport d'esperma [DESCRIPCION2_VAL] => · La cèrvix · L'úter · L'oviducte 3.1.3. Transport ovocitario: de la superfície ovàrica al ámpula 3.2. MADURACIÓ GAMÉTICA 3.2.1. L'espermatozoide fecundante: Capacitació, Hiperactivació i Reacció Acrosòmica 3.2.2. L'ovòcit MII: competència nuclear i citoplasmàtica 3.3. FECUNDACIÓ 3.3.1. Penetració espermàtica 3.3.2. Fusió espermatozoide-ovòcit 3.3.3. Canvis ovocitarios en resposta a l'espermatozoide fecundante 3.3.4. Avaluació de la fecundació 3.3.5. Vida mitjana dels gàmetes i anomalies en la fecundació 3.4. DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI 3.4.1. Descripció del desenvolupament embrionari 3.4.2. Pèrdua de la zona pel·lúcida i elongació de l'embrió 3.4.3. Mètodes quirúrgics i no quirúrgics d'obtenció d'embrions produïts in vivo 4. Esterilitat 4.1.1. L'ovari poliquístico. 4.1.2. L'esterilitat . 4.1.3. Esterilitat cervical i immunològica . 4.1.4. Esterilitat de causa uterina i tubárica . 4.2.1. L'endometriosi . 4.2.2. Inseminació artificial . 4.2.3. Fecundació in vitro: 4.2.4. Fecundació in vitro: Casos especials 4.3.1. Donació d'ovòcits 4.3.2. Avortament de repetició 4.3.3. Maneig de la inducció de l'ovulació i de l'estimulació ovàrica 4.3.4. a Treballs SESSIÓ POWERPOINT SESSIÓ VPN i BUSQUEDA DE ARTICULOS CIENTIFICOS 5. Tècniques de Reproducció Assistida. 5.1.1. Estructura d'una clínica de reproducció assistida. 5.1.2. Evolució Històrica de les TRA. 5.1.3. Procediments Diagnòstics: el laboratori d'anàlisis clíniques en la clínica de reproducció. 5.2.1. Procediments de baixa complexitat: inseminacions artificials i congelació del semen 5.2.2. Procediments d'alta complexitat: 5.2.3. Donació de gàmetes: ovòcits i semen. 5.3.1. Tècniques de Biologia molecular aplicades: 5.3.2. Desenvolupament futur: 5.3.3. Prevenció de riscos i tractament de residus generats en una clínica de Reproducció. Treballs 6. Producció In vitro d'Embrions. Cultiu d'Embrions. 6.1.1. Cultiu cel·lular. Generalitats. Aplicació a la clínica. [DESCRIPCION3_VAL] => 6.1.2. Mitjans de cultiu. 9.1.3. Desenvolupament embrionari: De la fecundació al blastocisto. 6.2.1. Tipus de cultiu prolongat. Com obtindre embrions en estadi de blastocisto: cocultivo i cultiu seqüencial. 6.2.2. El Blastocisto: tipus i morfologia. 6.2.3. Aplicació del cocultivo a la investigació. 6. 3.1. Pros i contres del cultiu prolongat. Treballs 7. Investigació Bàsica en Reproducció Humana. 7.1.1. La investigació bàsica en RH. Tipus d'Investigació. Creació d'un Projecte d'Investigació en RH 7.1.2. Estudis in vitro. Cultiu cel·lular. Cultiu de cèl·lules epitelials i estromales endometrials humanes. Model per a estudis de receptivitat endometrial. 7.1.3. Estudis in vitro. Cultiu cel·lular. Cultiu de cèl·lules de la granulosa humanes Model per a estudis de hiperestimulación ovàrica. 7.1.4. Localització morfològica immunohistoquímica. Microscòpia confocal i electrònica. 7.1.5. Citometria de flux. Cell sorting. Aplicació per a la separació de poblacions cel·lulars. 7.2.1. Tècniques d'aïllament i estudi dels àcids nucleics. Estudi del #ADN. Southern Blot i PCR. Estudi del #ARN. Northern Blot i RT-PCR 7.2.2. Tecnologia de Bioxip en Medicina Reproductiva 5.2.3. Bioinformática, Genebank , Pubmed i disseny de primers 7.2.4. Desenvolupament d'una eina molecular diagnòstica de receptivitat endometrial: ERA 7.2.5. Tècniques d'aïllament i estudi de proteïnes. Generalitats. Identificació de proteïnes. Western Blot. 7.3.1. Estudis in vivo amb animals d'experimentació (I). Model per a estudis de la síndrome de hiperestimulación. 7.3.2. Estudis in vivo amb animals d'experimentació (II). Model per a estudis d'endometriosis. 7.3.3. Tècniques de micromanipulación embrionària 7.3.4. #RNA interferent 7.3.5. Legislació i Bioètica Treballs 8. Aspectes Ètics i Legals de les Tècniques de Reproducció Assistida. 8.1.1. Legislació sobre tècniques de reproducció humana assistida sobre tècniques de reproducció humana assistida 8.1.2. Punts favorables i llacunes de la nova normatíva 9. Anticoncepció i Climateri Impacte de l'anticoncepció. Anticoncepció hormonal oral. Anticoncepció hormonal parenteral Anticoncepció intrauterina Anticoncepció definitiva Interrupció voluntària de l'embaràs Endocrinologia del climateri Teràpia hormonal i càncer. Símptomes i qualitat de vida Osteoporosi postmenopáusica Menopausa i malaltia cardiovascular Teràpia hormonal: estrògens, progestágenos i andrògens. FITo estrògens Teràpia hormonal i càncer [ORDEN] => 6 ) [6] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 25711050 [AÑO_CURSO] => 37 [CODIGO] => 5 [NOMBRE_MATERIA] => Trabajo de Fin de Máster [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Treball de Fi de Màster [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => Revisió a partir de bases de dades internacionals (PubMed i/o base de dades Cochrane i/o Embase). [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 7 ) [7] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 25711050 [AÑO_CURSO] => 37 [CODIGO] => 7 [NOMBRE_MATERIA] => Esterilidad [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Esterilitat [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => Definició del terme esterilitat. Quan han de #iniciar els estudis en la parella que està buscant gestació sense èxit, quines tècniques han de #sol·licitar i són considerades dins de l'estudi bàsic d'esterilitat. Quines tècniques més complexes cal demanar en determinats casos més complexos. El desglossament de classes impartides en aquest capítol 4 és el següent: -L'esterilitat. Definició del terme. Quan han de #iniciar els estudis en la parella que està buscant gestació sense èxit, quines tècniques han de #sol·licitar i són considerades dins de l'estudi bàsic d'esterilitat. Quines tècniques més complexes cal demanar en determinats casos més complexos. -Esterilitat cervical i immunològica. Aquesta classe aborda l'esterilitat que procedeix d'un origen a nivell de la cèrvix o coll uterí; o, més infreqüentment, la d'origen immunològic. -Esterilitat de causa uterina i tubárica. L'esterilitat també pot tindre un origen uterí, fonamentalment secundari a alteracions orgàniques (pòlips endometrials, miomas uterins, sinequias) o malformacions uterines d'origen mülleriano. S'explica la causa i el tractament oportú en cada cas. D'altra banda, l'origen pot estar localitzat en les Trompes de Fal·lopi: s'expliquen les diferents situacions i el diagnòstic i tractament en cadascuna d'elles. -L'ovari poliquístico. Entitat molt freqüent en l'àrea mediterrània i gran causant d'esterilitat per anovulación. És per això que dediquem una classe completa a aquesta síndrome que en molts casos no sols comporta alteracions de la funció reproductora sinó també desordres endocrins múltiples. -L'endometriosi. Malaltia benigna però gran enemiga de la fertilitat en la dona. Es fa un repàs de la etiopatogenia, símptomes, diagnòstic i tractament d'aquesta, així com de les implicacions que té sobre la fertilitat segons el seu grau d'aparició. -Avortament de repetició. En dones amb 2 o més avortaments clínics, està indicada la realització d'una sèrie de proves per a buscar la causa d'aquesta situació. Sobre la base dels resultats obtinguts, l'alumne ha d'aprendre com és l'actitud a seguir en cadascun dels casos. [DESCRIPCION2_VAL] => -Inseminació artificial i fecundació in vitro. Aquesta classe té gran rellevància en el màster ja que és fonamental conéixer cadascun dels passos d'aquestes dues tècniques de reproducció assistida, sobretot en el cas de la fecundació in vitro on molts dels procediments tenen lloc en el laboratori de FIV i que seran estudiats amb molt més detall al llarg dels capítols següents. -Donació d'ovòcits. També resulta de gran interés el conéixer aquesta tècnica de fecundació in vitro en la qual els òvuls o ovòcits utilitzats procedeixen d'una donant jove, sana i fèrtil que els dóna de manera altruista a dones que no poden aconseguir gestació amb els seus propis gàmetes per diferents causes. -Maneig de la inducció de l'ovulació i de l'estimulació ovàrica Per a dur a terme les tècniques de reproducció assistida i incrementar les taxes d'èxit d'aquestes, és necessari estimular l'ovari amb hormones (gonadotropinas) exògenes amb l'objectiu d'aconseguir un major nombre d'ovòcits disponibles. L'estimulació serà més o menys intensa en funció de la mena de tècnica a utilitzar, de les característiques de la pacient (edat, pes, reserva ovàrica..etc). En aquesta classe insistim molt en la necessitat d'adequar el tractament a cada pacient en funció dels seus requeriments. -Fecundació in vitro: casos especials. Considerem casos especials a l'alta i baixa resposta a l'estimulació ovàrica, ja que aquestes dues situacions requereixen un maneig diferent de la pacient en el context d'un tractament de fecundació in vitro. -Manipulació ovàrica i de l'endometri. En aquesta última classe s'explica com és possible, gràcies a l'ús de fàrmacs administrats exògenament, controlar el cicle de la pacient, mitjançant el maneig artificial de l'eix hipotàlem-hipòfisi-ovari. És de gran importància a causa de l'ampli ús que fem d'aquesta mena de fàrmacs per a programar els tractaments de reproducció assistida. [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 8 ) [8] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 25711050 [AÑO_CURSO] => 37 [CODIGO] => 8 [NOMBRE_MATERIA] => Fecundación, Desarrollo Embrionario y Técnicas de Obtención de Embriones Producidos In Vivo [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Fecundació, Desenvolupament Embrionari i Tècniques d'Obtenció d'Embrions Produïts In vivo [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => TRANSPORT DE GÀMETES Deposició i transport de l'esperma Funcions dels diferents trams del tracte reproductor de la femella en el transport d'esperma La cèrvix L'úter L'oviducte . Transport ovocitario: de la superfície ovàrica al ámpula MADURACIÓ GAMÉTICA . L'espermatozoide fecundante: Capacitació, Hiperactivació i Reacció Acrosòmica . L'ovòcit MII: competència nuclear i citoplasmàtica FECUNDACIÓ Penetració espermàtica. Fusió espermatozoide-ovòcit. Canvis ovocitarios en resposta a l'espermatozoide fecundante. Avaluació de la fecundació Vida mitjana dels gàmetes i anomalies en la fecundació DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI Descripció del desenvolupament embrionari Pèrdua de la zona pel·lúcida i elongació de l'embrió Mètodes quirúrgics i no quirúrgics d'obtenció d'embrions produïts in vivo PRINCIPALS FITES EN EL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI PRE-IMPLANTACIONAL Inici de la transcripció embrionària Diferenciació cel·lular durant el desenvolupament embrionari in vivo o Epigénesis i Diferenciació cel·lular durant el desenvolupament Modificacions epigenètiques en el #ADN Imprinting gamético Inactivació del cromosoma X Reprogramació Epigenètica [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 9 ) [9] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 25711050 [AÑO_CURSO] => 37 [CODIGO] => 9 [NOMBRE_MATERIA] => Legislación y ética de las TRA [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Legislació i ètica de les TRA [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => Indicar el programa detallado que se impartirá en la asignatura 1.- Conceptos iniciales. Se realiza una aproximación a la reproducción asistida, con las técnicas que se emplean habitualmente y su reflejo en la legislación española. 2.- Aspectos éticos de la aplicación de las técnicas de reproducción asistida: Bioética Aproximación a los principios básicos de la Bioética, haciendo hincapié fundamentalmente en el de Autonomía, pilar básico en la asistencia sanitaria y de vital importancia en la aplicación de las técnicas de reproducción asistida. 3.- Ley de Autonomíadel paciente Legislación fundamentada en el principio bioético de autonomía anteriormente comentado. En la misma se exponen además, los derechos y obligaciones existentes en materia de información y de documentación clínica. 4.- Ley 14/2006 sobre Técnicas de Reproducción Humana Asistida. Se realiza un profundo análisis de la norma fundamental que regula la aplicación de estas técnicas en España, incidiendo en aquellas cuestiones que suelen ser más habituales y exponiendo las situaciones conflictivas y que suelen generar diversas interpretaciones. 5.- Investigación en reproducción asistida Se exponen las investigaciones más habituales en reproducción asistida, a fin de que los profesionales conozcan los especiales requerimientos de las mismas. Se exponen los requisitos de los análisis genéticos en el marco de la Ley de Investigación Biomédica [DESCRIPCION2] => [DESCRIPCION3] => [DESCRIPCION1_VAL] => Indicar el programa detallat que s'impartirà en l'assignatura 1.- Conceptes inicials. Es realitza una aproximació a la reproducció assistida, amb les tècniques que s'empren habitualment i el seu reflex en la legislació espanyola. 2.- Aspectes ètics de l'aplicació de les tècniques de reproducció assistida: Bioètica Aproximació als principis bàsics de la Bioètica, posant l'accent fonamentalment en el d'Autonomia, pilar bàsic en l'assistència sanitària i de vital importància en l'aplicació de les tècniques de reproducció assistida. 3.- Llei de Autonomíadel pacient Legislació fonamentada en el principi bioético d'autonomia anteriorment comentat. En la mateixa s'exposen a més, els drets i obligacions existents en matèria d'informació i de documentació clínica. 4.- Llei 14/2006 sobre Tècniques de Reproducció Humana Assistida. Es realitza una profunda anàlisi de la norma fonamental que regula l'aplicació d'aquestes tècniques a Espanya, incidint en aquelles qüestions que solen ser més habituals i exposant les situacions conflictives i que solen generar diverses interpretacions. 5.- Investigació en reproducció assistida S'exposen les investigacions més habituals en reproducció assistida, a fi que els professionals coneguen els especials requeriments d'aquestes. S'exposen els requisits de les anàlisis genètiques en el marc de la Llei d'Investigació Biomèdica [DESCRIPCION2_VAL] => [DESCRIPCION3_VAL] => [ORDEN] => 10 ) [10] => Array ( [CODIGO_CURSO] => 25711050 [AÑO_CURSO] => 37 [CODIGO] => 10 [NOMBRE_MATERIA] => Investigación básica en reproducción humana [NOMBRE_MATERIA_VAL] => Investigació bàsica en reproducció humana [DESCRIPCION] => programa || programa2 || programa3 [DESCRIPCION1] => La investigación básica en RH. Tipos de Investigación. Creación de un Proyecto de Investigación en RH Introducción a la investigación básica en Medicina reproductiva. Se explicará cómo preparar un proyecto de investigación en el área, haciendo hincapié en los aspectos mas relevantes de un buen proyecto de investigación, incluyendo estructura, temas a tratar, referencias etc. 1.Técnicas de aislamiento y estudio de los ácidos nucleicos. Estudio del ADN. PCR. Estudio del ARN. Southern Blot y RT-PCR En esta clase se introducirá brevemente la estructura y características de los acidos nucleicos, tanto ARN como ADN. Posteriormente nos centraremos en conocer como se trabaja con estos ácidos nucleicos en el laboratorio, precauciones a tener en cuenta, etc, para posteriormente tratar en profundidad las distintas técnicas de biología molecular para visualizarlos y cuantificarlos. 2.Técnicas de aislamiento y estudio de proteínas. Identificación de proteínas. Western Blot. Citometría de Flujo. En esta parte se introducirá brevemente la estructura y características de las proteínas. Posteriormente nos centraremos en conocer como se trabaja con estas proteínas en el laboratorio, precauciones, etc, para posteriormente tratar en profundidad las distintas técnicas de biología molecular para visualizarlas y cuantificarlas. 3.Localización morfológica. Inmunohistoquímica. Microscopia confocal y electrónica. Profundizaremos en las técnicas microscópicas más utilizadas en investigación, como son la microscopía convencional, microscopía ConFocal y las técnicas de microscopía electrónica de barrido y de transmisión. También profundizaremos en las técnicas de inclusión de las muestras para los distintos microscopios, y describiremos las partes más importantes de cada uno de ellos. 4.Estudios in vitro. Cultivo celular. Cultivo de células epiteliales y estromales endometriales humanas. Modelo de decidualización. Realizaremos un repaso de cómo se debe trabajar en un laboratorio de cultivo [DESCRIPCION2] => celular, las precauciones necesarias y los tipos de células con los cuales podemos trabajar. Utilizaremos un modelo muy utilizado en nuestro laboratorio como es el de cultivo de células primarias epiteliales y del estroma para aprender cómo se trabaja con modelos celulares in vitro. 5.Microarrays: aplicaciones a la medicina reproductiva. Breve introducción de cómo nacieron los arrays de expresión y como se han desarrollado en los últimos años, también trataremos las utilidades principales de los arrays tanto de expresión génica como de microRNA, así como el protocolo necesario y aplicaciones al campo de la medicina reproductiva con ejemplos de nuestras investigaciones. 6.Bioinformática, Genebank , Pubmed y diseño de primers En esta clase explicaremos los distintos programas informáticos a los cuales podemos acudir para el diseño de primers, también explicaremos la herramienta PUBMED para la búsqueda de artículos científicos y las bases de datos más usadas para buscar información referente a secuencia génica,como por ejemplo GEnebank. 7.Endometrial receptivity Array (ERA). Herramienta para el diagnóstico de receptividad endometrial. Abordaremos el diseño y creación de la primera herramienta molecular para analizar la receptividad endometrial basada en la expresión génica del endometrio humano. Pormenorizaremos los detalles de con qué fin y cómo se llevó a cabo dicha herramienta, nombrando los últimos resultados obtenidos mediante ella en clínica. 8.Secuenciación Masiva. Aplicaciones. La secuenciación masiva es la última tecnología desarrollada para la adquisición rápida de información de ácidos nucleicos basada en la síntesis masiva que permite obtener enormes cantidades de información funcional de los genes para su posterior utilización en estudios de variaciones génicas y diversos estudios médicos. Discutiremos posibles aplicaciones de esta técnica en el campo de la medicina reproductiva. 9.Estudios in vitro. Cultivo de células de la granulosa humanas modelo [DESCRIPCION3] => para estudios de hiperestimulaciónovárica. Durante esta clase nos centraremos en presentar un modelo celular in vitro muy bien establecido como es el cultivo de las células de la granulosa. Hablaremos de cómo se realiza el aislamiento de las células de la granulosa, y como se utilizan estas células como modelo in vitro para el estudio del Síndrome de Hiperestimulación Ovárico (SHO). 10.Estudios in vivo con animales de experimentación. Modelo para estudios de la endometriosis. Descripción y uso de distintos modelos animales usados para el mejor entendimiento de la patología denominada endometriosis y para el testeo de nuevos fármacos. Dichos modelos animales deben elegirse en función del objetivo del estudio. Repasaremos también distintos modelos animales usados en dicha patología. 11.Estudios de Lipidómica para el estudio de la receptividad endometrial. Los lípidos desempeñan diversas funciones biológicas tales como que constituyen las principales reservas energéticas, confieren estructuras a las membranas celulares y son reguladores de diversas funciones bioquímicas. Recientemente se ha visto que el líquido endometrial contiene diversos líquidos que pueden ayudar a predecir un momento de receptividad endometrial. 12.Aplicación de las -omicas como herramientas no invasivas de diagnostico En esta clase nos centraremos en describir qué son las técnicas metabolómicas y para que pueden ser usadas. Como ejemplo analizaremos los estudios de perfiles metabolómicos de los medios condicionados de embriones en cultivo y como estos tipos de análisis pueden llevar a la creación de herramientas diagnósticas o predictivas de buena calidad embrionaria [DESCRIPCION1_VAL] => La investigació bàsica en RH. Tipus d'Investigació. Creació d'un Projecte d'Investigació en RH Introducció a la investigació bàsica en Medicina reproductiva. S'explicarà com preparar un projecte d'investigació en l'àrea, posant l'accent en els aspectes mes rellevants d'un bon projecte d'investigació, incloent estructura, temes a tractar, referències etc. 1.Tècniques d'aïllament i estudi dels àcids nucleics. Estudi del ADN. PCR. Estudi del #ARN. Southern Blot i RT-PCR En aquesta classe s'introduirà breument l'estructura i característiques dels acidos nucleics, tant #ARN com #ADN. Posteriorment ens centrarem en conéixer com es treballa amb aquests àcids nucleics en el laboratori, precaucions a tindre en compte, etc, per a posteriorment tractar en profunditat les diferents tècniques de biologia molecular per a visualitzar-los i quantificar-los. 2.Tècniques d'aïllament i estudi de proteïnes. Identificació de proteïnes. Western Blot. Citometria de Flux. En aquesta part s'introduirà breument l'estructura i característiques de les proteïnes. Posteriorment ens centrarem en conéixer com es treballa amb aquestes proteïnes en el laboratori, precaucions, etc, per a posteriorment tractar en profunditat les diferents tècniques de biologia molecular per a visualitzar-les i quantificar-les. 3.Localització morfològica. Immunohistoquímica. Microscòpia confocal i electrònica. Aprofundirem en les tècniques microscòpiques més utilitzades en investigació, com són la microscòpia convencional, microscòpia Confocal i les tècniques de microscòpia electrònica d'escombratge i de transmissió. També aprofundirem en les tècniques d'inclusió de les mostres per als diferents microscopis, i descriurem les parts més importants de cadascun d'ells. 4.Estudis in vitro. Cultiu cel·lular. Cultiu de cèl·lules epitelials i estromales endometrials humanes. Model de decidualización. Realitzarem un repàs de com s'ha de treballar en un laboratori de cultiu [DESCRIPCION2_VAL] => cel·lular, les precaucions necessàries i els tipus de cèl·lules amb els quals podem treballar. Utilitzarem un model molt utilitzat en el nostre laboratori com és el de cultiu de cèl·lules primàries epitelials i de l'estroma per a aprendre com es treballa amb models cel·lulars in vitro. 5.Bioxips: aplicacions a la medicina reproductiva. Breu introducció de com van nàixer els arrays d'expressió i com s'han desenvolupat en els últims anys, també tractarem les utilitats principals dels arrays tant d'expressió gènica com de microRNA, així com el protocol necessari i aplicacions al camp de la medicina reproductiva amb exemples de les nostres investigacions. 6.Bioinformática, Genebank , Pubmed i disseny de primers En aquesta classe explicarem els diferents programes informàtics als quals podem acudir per al disseny de primers, també explicarem l'eina PUBMED per a la cerca d'articles científics i les bases de dades més usades per a buscar informació referent a seqüència gènica,com per exemple GEnebank. 7.Endometrial receptivity Array (ERA). Eina per al diagnòstic de receptivitat endometrial. Abordarem el disseny i creació de la primera eina molecular per a analitzar la receptivitat endometrial basada en l'expressió gènica de l'endometri humà. Detallarem els detalls d'amb quina fi i com es va dur a terme aquesta eina, nomenant els últims resultats obtinguts mitjançant ella en clínica. 8.Seqüenciació Massiva. Aplicacions. La seqüenciació massiva és l'última tecnologia desenvolupada per a l'adquisició ràpida d'informació d'àcids nucleics basada en la síntesi massiva que permet obtindre enormes quantitats d'informació funcional dels gens per a la seua posterior utilització en estudis de variacions gèniques i diversos estudis mèdics. Discutirem possibles aplicacions d'aquesta tècnica en el camp de la medicina reproductiva. 9.Estudis in vitro. Cultiu de cèl·lules de la granulosa humanes model [DESCRIPCION3_VAL] => per a estudis de hiperestimulaciónovárica. Durant aquesta classe ens centrarem en presentar un model cel·lular in vitro molt ben establit com és el cultiu de les cèl·lules de la granulosa. Parlarem de com es realitza l'aïllament de les cèl·lules de la granulosa, i com s'utilitzen aquestes cèl·lules com a model in vitro per a l'estudi de la Síndrome de Hiperestimulación Ovàric (SHO). 10.Estudis in vivo amb animals d'experimentació. Model per a estudis de l'endometriosi. Descripció i ús de diferents models animals usats per al millor enteniment de la patologia denominada endometriosi i per al testatge de nous fàrmacs. Aquests models animals han de #triar en funció de l'objectiu de l'estudi. Repassarem també diferents models animals usats en aquesta patologia. 11.Estudis de Lipidómica per a l'estudi de la receptivitat endometrial. Els lípids exerceixen diverses funcions biològiques com ara que constitueixen les principals reserves energètiques, confereixen estructures a les membranes cel·lulars i són reguladors de diverses funcions bioquímiques. Recentment s'ha vist que el líquid endometrial conté diversos líquids que poden ajudar a predir un moment de receptivitat endometrial. 12.Aplicació de les -omicas com a eines no invasives de diagnostique En aquesta classe ens centrarem en descriure què són les tècniques metabolómicas i perquè poden ser usades. Com a exemple analitzarem els estudis de perfils metabolómicos dels mitjans condicionats d'embrions en cultiu i com aquests tipus d'anàlisis poden portar a la creació d'eines diagnòstiques o predictives de bona qualitat embrionària [ORDEN] => 11 ) ) [professors] => Array ( [0] => Array ( [DNI] => uni28531 [NOMBRE_PERSONA] => Lorenzo [APELLIDOS] => Abad de Velasco [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia. Universitat de València [CARGO_FACULTAD] => Asociado/a Asistencial de Ciencias de la Salud [NPI] => M1545 [EMAIL_FACULTAD] => loadeve@uv.es [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [1] => Array ( [DNI] => emp33823 [NOMBRE_PERSONA] => María Pilar [APELLIDOS] => Alamá Faubel [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Ginecóloga. Directora del programa de Ovodonación en IVI Valencia. Gynecologist, director of the Ovodonation Programme at IVI Valencia [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [2] => Array ( [DNI] => uni99608 [NOMBRE_PERSONA] => José [APELLIDOS] => Bellver Pradas [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia. Universitat de València [CARGO_FACULTAD] => Catedrático/a de Universidad [NPI] => M7438 [EMAIL_FACULTAD] => jose.bellver@uv.es [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [3] => Array ( [DNI] => emp17959 [NOMBRE_PERSONA] => Ernesto [APELLIDOS] => Bosch Aparicio [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Ginecólogo, Director Médico en IVI Valencia. Gynecologist, Medical Director at IVI Valencia [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [4] => Array ( [DNI] => emp38798 [NOMBRE_PERSONA] => Irene [APELLIDOS] => Cervelló Alcaraz [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Co-Lab Manager, Principal Researcher, Research Department [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [5] => Array ( [DNI] => emp311739 [NOMBRE_PERSONA] => Fábio [APELLIDOS] => Cruz [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Médico Ginecólogo de la Unidad de Medicina Reproductiva de IVI Valencia [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [6] => Array ( [DNI] => emp43830 [NOMBRE_PERSONA] => José María [APELLIDOS] => de los Santos Molina [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Embriólogo senior en IVI Valencia. Senior embryologist at IVI Valencia [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [7] => Array ( [DNI] => emp43849 [NOMBRE_PERSONA] => Patricia [APELLIDOS] => Díaz Gimeno [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Doctora en Biología. Head of Functional Genomics & Bioinforrmatics- Fundación IVI [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [8] => Array ( [DNI] => emp17961 [NOMBRE_PERSONA] => Francisco [APELLIDOS] => Domínguez Hernández [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Co-Lab Manager, Principal Researcher, Research Department [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [9] => Array ( [DNI] => emp17963 [NOMBRE_PERSONA] => María José [APELLIDOS] => Escribá Pérez [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Embrióloga senior en IVI Valencia. Senior embryologist at IVI Valencia [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [10] => Array ( [DNI] => emp44072 [NOMBRE_PERSONA] => Laura [APELLIDOS] => Escrich Albelda [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Embrióloga senior en IVI Valencia. Senior embryologist at IVI Valencia [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [11] => Array ( [DNI] => emp167338 [NOMBRE_PERSONA] => María Hortensia [APELLIDOS] => Ferrero Cháfer [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Investigadora post-doctoral / Fundación Instituto Valenciano de Infertilidad - FIVI [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [12] => Array ( [DNI] => emp17946 [NOMBRE_PERSONA] => Jaime Hernando [APELLIDOS] => Ferro Camargo [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Médico Cirujano - Especialista en Reproducción Humana Asistida. [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [13] => Array ( [DNI] => emp17884 [NOMBRE_PERSONA] => Arancha [APELLIDOS] => Galán Rivas [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Embrióloga, Subdirectora Laboratorio FIV, Coordinadora Área. Embryologist, Assistant Director of IVF Laboratory, Laboratory Area Coordinator at IVI Valencia [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [14] => Array ( [DNI] => emp503090 [NOMBRE_PERSONA] => Nuria [APELLIDOS] => García Camuñas [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Ginecóloga Unidad Reproducción. Hospital la Fe [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [15] => Array ( [DNI] => emp311779 [NOMBRE_PERSONA] => Joaquín [APELLIDOS] => García Cervera [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Médico de Centro de Planificación Familiar [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [16] => Array ( [DNI] => emp38788 [NOMBRE_PERSONA] => Empar [APELLIDOS] => García Roselló [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Profesora titular en Facultad de Veterinaria, Universidad CEU San Pablo. Professor at the School of Veterinary Medicine, CEU San Pablo University [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [17] => Array ( [DNI] => emp15719 [NOMBRE_PERSONA] => Nicolás [APELLIDOS] => Garrido Puchalt [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Director de Fundación Instituto Valenciano de Infertilidad - FIVI [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [18] => Array ( [DNI] => emp21251 [NOMBRE_PERSONA] => Juan Manuel [APELLIDOS] => Giles Jiménez [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Ginecólogo, Medicina Reproductiva en IVI Valencia. Gynecologist, Reproductive Medicine at IVI Valencia [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [19] => Array ( [DNI] => emp46865 [NOMBRE_PERSONA] => Noelia [APELLIDOS] => Grau Grau [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Embrióloga senior en IVI Valencia. Senior Embryologist at IVI Valencia [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [20] => Array ( [DNI] => emp39912 [NOMBRE_PERSONA] => María Elena [APELLIDOS] => Labarta Demur [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Ginecóloga. Unidad de reproducción Humana. IVI Valencia, S.L. Instituto Valenciano de Infertilidad. Gynecologist. Human Reproduction Unit. IVI Valencia, S.L. - Valencian Infertility Institute [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [21] => Array ( [DNI] => uni58714 [NOMBRE_PERSONA] => César [APELLIDOS] => Lizán Tudela [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia. Universitat de València [CARGO_FACULTAD] => Asociado/a Asistencial de Ciencias de la Salud [NPI] => N8304 [EMAIL_FACULTAD] => lituce@uv.es [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [22] => Array ( [DNI] => emp43997 [NOMBRE_PERSONA] => José Antonio [APELLIDOS] => Martínez Conejero [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Investigador, Igenomix. Researcher, Igenomix [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [23] => Array ( [DNI] => uni43133 [NOMBRE_PERSONA] => José María [APELLIDOS] => Martínez Jabaloyas [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => Profesor/a Asociado de Universidad. Departamento de Cirugia. Universitat de València [NPI] => M4396 [EMAIL_FACULTAD] => jabaloya@uv.es [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [24] => Array ( [DNI] => emp46444 [NOMBRE_PERSONA] => Alicia [APELLIDOS] => Marzal Escrivá [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Ginecóloga, Medicina Reproductiva en IVI Valencia. Gynecologist, Reproductive Medicine at IVI Valencia [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [25] => Array ( [DNI] => emp17835 [NOMBRE_PERSONA] => María Desamparados [APELLIDOS] => Mercader Bayarri [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Embrióloga senior en IVI Valencia. Senior Embryologist at IVI Valencia [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [26] => Array ( [DNI] => emp15721 [NOMBRE_PERSONA] => Marcos [APELLIDOS] => Meseguer Escrivá [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Embriólogo, Supervisor Científico Laboratorio FIV en IVI Valencia. Embryologist, Scientific Supervisor of the IVF Laboratory at IVI Valencia [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [27] => Array ( [DNI] => emp31671 [NOMBRE_PERSONA] => Miguel [APELLIDOS] => Moreno Albiñana [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Jurista. Especialista en Reproducción Humana Asistida. [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [28] => Array ( [DNI] => uni1143 [NOMBRE_PERSONA] => Antonio [APELLIDOS] => Pellicer Martínez [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia. Universitat de València [CARGO_FACULTAD] => Catedrático/a de Universidad [NPI] => G5096 [EMAIL_FACULTAD] => Antonio.Pellicer@uv.es [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [29] => Array ( [DNI] => uni12232 [NOMBRE_PERSONA] => José Alejandro [APELLIDOS] => Remohí Giménez [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia. Universitat de València [CARGO_FACULTAD] => Catedrático/a de Universidad [NPI] => H7181 [EMAIL_FACULTAD] => j.alejandro.remohi@uv.es [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [30] => Array ( [DNI] => emp293586 [NOMBRE_PERSONA] => Rocío [APELLIDOS] => Rivera Egea [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Directora de Laboratorio Andrología en IVI Valencia. Director of the Andrology Laboratory at IVI Valencia [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [31] => Array ( [DNI] => emp51732 [NOMBRE_PERSONA] => Laura [APELLIDOS] => Romany Sevilla [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Embrióloga. IVI Valencia, S.L. - Instituto Valenciano de Infertilidad [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [32] => Array ( [DNI] => uni65683 [NOMBRE_PERSONA] => José María [APELLIDOS] => Rubio Rubio [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia. Universitat de València [CARGO_FACULTAD] => Asociado/a Asistencial de Ciencias de la Salud [NPI] => N8984 [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [33] => Array ( [DNI] => emp139020 [NOMBRE_PERSONA] => María [APELLIDOS] => Ruiz Alonso [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Endometrio Director. Igenomix [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [34] => Array ( [DNI] => emp38786 [NOMBRE_PERSONA] => María del Carmen [APELLIDOS] => Vidal Martínez [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Ginecólogo, Medicina Reproductiva en IVI Valencia. Gynecologist, Reproductive Medicine at IVI Valencia. [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [35] => Array ( [DNI] => emp149325 [NOMBRE_PERSONA] => Felipe [APELLIDOS] => Vilella Mitjana [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Investigador [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) [36] => Array ( [DNI] => emp38804 [NOMBRE_PERSONA] => Thamara [APELLIDOS] => Viloria Samochin [PDI] => 4 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => [CARGO_FACULTAD] => [NPI] => [EMAIL_FACULTAD] => [CARGO_EMPRESA] => Embrióloga senior en IVI Valencia. Senior Embryologist at IVI Valencia [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) ) [direccio] => Array ( [0] => Array ( [0] => Array ( [DNI] => uni1143 [NOMBRE_PERSONA] => Antonio [APELLIDOS] => Pellicer Martínez [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia. Universitat de València [CARGO_FACULTAD] => Catedrático/a de Universidad [NPI] => G5096 [EMAIL_FACULTAD] => Antonio.Pellicer@uv.es [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) ) [1] => Array ( [0] => Array ( [DNI] => uni99608 [NOMBRE_PERSONA] => José [APELLIDOS] => Bellver Pradas [PDI] => 1 [DEPARTAMENTO_FACULTAD] => Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia. Universitat de València [CARGO_FACULTAD] => Catedrático/a de Universidad [NPI] => M7438 [EMAIL_FACULTAD] => jose.bellver@uv.es [CARGO_EMPRESA] => [DIRECCION_URL_POSTGRADO] => [URL_LINKEDIN_POSTGRADO] => ) ) ) )

Programa

Técnicas reproducción asistida
+
Anticoncepcion y climaterio
+
Gametogénesis, ovogénesis, espermatogénesis y sus deficiencias
+
Fisiología de la reproducción humana
+
Producción In Vitro de Embriones. Cultivo de Embriones.
+
Prácticas
+
Trabajo de Fin de Máster
+
Esterilidad
+
Fecundación, Desarrollo Embrionario y Técnicas de Obtención de Embriones Producidos In Vivo
+
Legislación y ética de las TRA
+
Investigación básica en reproducción humana
+

Solicita información

Responsable: Universitat de València. Edifici del Rectorat. Av. Blasco Ibáñez, 13. 46010-València.
Delegado de Protección de Datos: D. Javier Plaza Penadés lopd@uv.es
Finalidad: Enviar información relevante de cursos de postgrado.
Se obtienen perfiles al objeto de personalizar el trato conforme a sus características o necesidades y poder así dirigirle las novedades más convenientes.
Legitimación: Para el envío de información acerca de los Títulos Propios de la Universidad de València la base de legitimación es el consentimiento del interesado.
Destinatarios: Fundació Universitat-Empresa de Valéncia y Universitat de València.
Plazo: Los datos del Usuario serán conservados hasta que solicite su baja, se oponga o revoque su consentimiento.
Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos así como otros derechos como se explica en la información adicional.
Amplíe información: www.adeituv.es/politica-de-privacidad.

 
Descargar folleto informativo en pdf
FAQS
 
Imprimir información